diumenge, 29 de maig del 2011

UNA OBRA LITERARIA FRANCESA PORTADA AL CINEMA



L'obra de la qual hem decidit parlar és Germinal d'Émile Zola. Aquesta obra va ser publicada el 1885 i està considerada una novel·la èpica alhora que el millor text sobre el món miner que s'hagi escrit mai. Hem triat aquest títol per diversos motius. Primerament, perquè l'autor és un escriptor clau en la literatura francòfona i l'èxit dels seus escrits al llarg del temps és indiscutible.En segon lloc, perquè el director que va portar aquesta novel·la a la gran pantalla és Claude Berri, reconegut per la seva llarga trajectòria cinematogràfica i per haver portat al cinema un bon nombre d'obres de literatura en llengua francesa.

3.2.1 Émile Zola

zola.gif
Émile Zola neix el 1840 i passa els primers anys de la seva vida a Aix-en-Provence fins la mort del seu pare, un enginyer italià. El 1847 la família s'instal·la a Paris i, uns anys més tard, Zola abandona els estudis i comença a treballar a l'editorial Hachette. Encadenarà aquesta feina amb d'altres com a cronista, professió que no abandonarà mai. 
Zola comença a publicar contes alhora que fa crítiques literàries. En aquesta època es relaciona amb altres autors que, com ell, deixaran una petjada indiscutible en la literatura francesa, com Alexandre Dumas, Guy de Maupassant i Gustave Flauvert. També estableix amistat amb alguns pintors impressionistes de l'època, com Pissarro i Manet.

Émile Zola esdevé l'estendart del naturalisme: els seus escrits s'interessen al comportament humà, a la misèria i la injustícia, a la corrupció de les classes socials.Gairebé totes les seves novel·les apareixen primer en forma de fascicles setmanals, més tard editades en format llibre.Zola esdevingué un dels escriptors més populars de la seva generació.

Els seus textos compromesos s'acostaven cada vegada més a la idea d'un socialisme utòpic. El seu compormís ideològic també es va fer evident amb la carta oberta que va publicar el 1898 intitolada J'accuse! (Jo acuso!) en la qual defensava el capità Dreyfus, acusat injustament de traïció. Aquest posicionament li va costar un any de presó i una sanció econòmica. Zola es refugià a Anglaterra durant un temps.Zola morirà el 1902 i serà enterrat al Panteó juntament amb altres personalitats franceses. 

Escriptor polèmic, compromés i amb una capacitat de descripció extraordinària, Émile Zola és considerat un dels escriptors francesos més importants del segle XIX.

Bibliografia de l'autor:

...........................................1864 Les contes à Ninon................................
1865 Thérèse Raquin
1868 Madeleine Férat
1870 La Fortune des Rougon
1871 La Curée
1873 Le Vendre de Paris
1874 La Conquête de Plassans
1875 La Faute de l'abbé Mouret
1876 Son Excellence Eugène Rougon
1877 L'Assommoir
1878 Une Page d'amour
1880 Nana i Les soirées de Médan
1882 Pot bouille i Le Capitaine Burle
1883 Au bonheur des dames
1884 Naïs Micoulin et La joie de vivre
1885 Germinal
1886 L'Oeuvre
1887 La Terre
1888 Le Rêve
1890 La Bête humaine
1891 L'Argent
1892 La Débâcle
1893 Docteur Pascal
1894 Lourdes
1896 Rome
1898 Paris
1899 Fécondité
1900 Travail 
3.2.2 Germinal 

germinal_portada_llibre.jpg


Germinal és un mes del calendari republicà que correspon al principi de la primaveral per tant lligat a la idea de renaixement, el de la natura en temps primaveral. Zola lliga així la seva història amb l'inici de la revolució, d'aquí el nom revolucionari de Germinal. La revolució, com la natura, neixen en època de Germinal.

Ambientada a finals del s.XIX, la novel·la descriu les condicions de vida i de treball a la mina. Étienne Lantier arriba a la mina "Le Voreux" per treballar i aviat s'immergeix en els debats polítics entre treballadors de parers diferents. El punt comú entre tots ells és el malestar patent per les dures condicions de vida i de treball. Lantier treballa amb Toussaint Maheu amb qui aviat l'unirà el llaç de l'amistat. Gairebé tota la família de Maheu treballa a la mina: pare, dona, i part dels seus fills.

Les condicions de treball s'endureixen a la mina: els sous baixen i els miners estan cada vegada més endeutats ja que els seus ingressos no són suficients per sobreviure. El malestar generalitzat, després de negociacions infructuoses amb la direcció de la mina, desemboca en unavaga. La situació degenerarà fins al punt que l'exèrcit intervindrà i direcció farà venir obrers belgues per sabotejar la vaga. Lantier, designat com a líder del moviment, haurà d'escapar en més d'una ocasió. Acabarà abnadonant la mina.

3.2.3 Claude Berri



claude_berri.jpg

Claude Berri, nascut el 1934 i mort el 2009, va ser actor, productor i director de cinema. La seva trajectòria va ser vasta en tots tres àmbits: la interpretació, la direcció i la producció. Va ser guardonat amb un Oscar (amb el curtmetratge Le Poulet), amb diversos César (els "Goyas" francesos) i un Lleó d'Or al Festival de Venècia. Ha portat diverses obres literàries a la gran pantalla (en la llista inferior, marcades de color blau).

Filmografia:


Actor:

2002 Astérix et Obélix, mission Cléopatre................
2001 Les rois mages
2001 Va savoir
1999 La débandade
1998 Un grand cri d'amour
1995 Les trois frères
1994 La machine
1990 Stan the Flasher
1983 L'Homme bléssé
Director:

2009 Trésor
2007 Ensemble, c'est tout
2005 L'un reste, l'autre part
2002 Une femme de ménage.............................
1997 Lucie Aubrac
1993 Germinal
1990 Uranus
1986 Manon des sources
1986 Jean de Florette
1980 Tchao, pantin
Productor:

2008 Bienvenue chez les Ch'tis
2007 Le Scaphandre et le papillon
2005 Le Fantôme d'Henri Langlois
2004 Ils se marièrent et eurent beaucoup d'enfants
2003 Les sentiments
2003 Le bison
2002 Amen
3.2.4 L'adaptació cinematogràfica de Germinal

Germinal ha estat adaptada en diverses ocasions al teatre i al cinema. Les versions cinematogràfiques de Germinal comencen el 1902, any en què Ferdinand Zecca fa una pel·lícula de 15 minuts intitolada La Grève (LaVaga). En els anys següents dues versions més es porten al cel·luloide: Au pays noir (1905) i Au pays des ténèbres (1912).
A banda d'aquests primers intents, cal destacar dues adaptacions posteriors:

  • 1962: Germinal (Yves Allégret)
  • 1993: Germinal (Claude Berri)
Aquesta darrera adaptació ha rebut el del públic i la crítca. Claude Berri en signa la direcció, la producció i part del guió.


Fitxa tècnica de la pel·lícula:

Títol: Germinal
Gènere: drama
Director: Claude Berri
Any: 1993
Durada: 170 minuts
Producció: Claude Berri, Bodo Scriba, Pierre Grunstein.................
Guió: Claude Berri, Arlette Langmann
Repartiment: Renaud, Judith Henry, Miou-Miou,
Gérard Depardieu,Jean Carmet
renaud_germinal.jpg
Étienne Lantier
(Renaud)
depardieu_germinal_2.jpg
Toussaint Maheu
(G. Depardieu)
miou_miou_germinal.jpg
La Maheude
(Miou-Miou)
judith_henry_germinal.jpg
Catherine Maheu
(Judith Henry)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada