L'obra de la qual hem decidit parlar és Germinal d'Émile Zola. Aquesta obra va ser publicada el 1885 i està considerada una novel·la èpica alhora que el millor text sobre el món miner que s'hagi escrit mai. Hem triat aquest títol per diversos motius. Primerament, perquè l'autor és un escriptor clau en la literatura francòfona i l'èxit dels seus escrits al llarg del temps és indiscutible.En segon lloc, perquè el director que va portar aquesta novel·la a la gran pantalla és Claude Berri, reconegut per la seva llarga trajectòria cinematogràfica i per haver portat al cinema un bon nombre d'obres de literatura en llengua francesa.
3.2.1 Émile Zola
Émile Zola neix el 1840 i passa els primers anys de la seva vida a Aix-en-Provence fins la mort del seu pare, un enginyer italià. El 1847 la família s'instal·la a Paris i, uns anys més tard, Zola abandona els estudis i comença a treballar a l'editorial Hachette. Encadenarà aquesta feina amb d'altres com a cronista, professió que no abandonarà mai.
Zola comença a publicar contes alhora que fa crítiques literàries. En aquesta època es relaciona amb altres autors que, com ell, deixaran una petjada indiscutible en la literatura francesa, com Alexandre Dumas, Guy de Maupassant i Gustave Flauvert. També estableix amistat amb alguns pintors impressionistes de l'època, com Pissarro i Manet.
Émile Zola esdevé l'estendart del naturalisme: els seus escrits s'interessen al comportament humà, a la misèria i la injustícia, a la corrupció de les classes socials.Gairebé totes les seves novel·les apareixen primer en forma de fascicles setmanals, més tard editades en format llibre.Zola esdevingué un dels escriptors més populars de la seva generació.
Els seus textos compromesos s'acostaven cada vegada més a la idea d'un socialisme utòpic. El seu compormís ideològic també es va fer evident amb la carta oberta que va publicar el 1898 intitolada J'accuse! (Jo acuso!) en la qual defensava el capità Dreyfus, acusat injustament de traïció. Aquest posicionament li va costar un any de presó i una sanció econòmica. Zola es refugià a Anglaterra durant un temps.Zola morirà el 1902 i serà enterrat al Panteó juntament amb altres personalitats franceses.
Escriptor polèmic, compromés i amb una capacitat de descripció extraordinària, Émile Zola és considerat un dels escriptors francesos més importants del segle XIX.
Bibliografia de l'autor:
........................................... | 1864 Les contes à Ninon................................ 1865 Thérèse Raquin 1868 Madeleine Férat 1870 La Fortune des Rougon 1871 La Curée 1873 Le Vendre de Paris 1874 La Conquête de Plassans 1875 La Faute de l'abbé Mouret 1876 Son Excellence Eugène Rougon 1877 L'Assommoir 1878 Une Page d'amour 1880 Nana i Les soirées de Médan 1882 Pot bouille i Le Capitaine Burle 1883 Au bonheur des dames | 1884 Naïs Micoulin et La joie de vivre 1885 Germinal 1886 L'Oeuvre 1887 La Terre 1888 Le Rêve 1890 La Bête humaine 1891 L'Argent 1892 La Débâcle 1893 Docteur Pascal 1894 Lourdes 1896 Rome 1898 Paris 1899 Fécondité 1900 Travail |
Germinal és un mes del calendari republicà que correspon al principi de la primaveral per tant lligat a la idea de renaixement, el de la natura en temps primaveral. Zola lliga així la seva història amb l'inici de la revolució, d'aquí el nom revolucionari de Germinal. La revolució, com la natura, neixen en època de Germinal.
Ambientada a finals del s.XIX, la novel·la descriu les condicions de vida i de treball a la mina. Étienne Lantier arriba a la mina "Le Voreux" per treballar i aviat s'immergeix en els debats polítics entre treballadors de parers diferents. El punt comú entre tots ells és el malestar patent per les dures condicions de vida i de treball. Lantier treballa amb Toussaint Maheu amb qui aviat l'unirà el llaç de l'amistat. Gairebé tota la família de Maheu treballa a la mina: pare, dona, i part dels seus fills.
Les condicions de treball s'endureixen a la mina: els sous baixen i els miners estan cada vegada més endeutats ja que els seus ingressos no són suficients per sobreviure. El malestar generalitzat, després de negociacions infructuoses amb la direcció de la mina, desemboca en unavaga. La situació degenerarà fins al punt que l'exèrcit intervindrà i direcció farà venir obrers belgues per sabotejar la vaga. Lantier, designat com a líder del moviment, haurà d'escapar en més d'una ocasió. Acabarà abnadonant la mina.
3.2.3 Claude Berri
Claude Berri, nascut el 1934 i mort el 2009, va ser actor, productor i director de cinema. La seva trajectòria va ser vasta en tots tres àmbits: la interpretació, la direcció i la producció. Va ser guardonat amb un Oscar (amb el curtmetratge Le Poulet), amb diversos César (els "Goyas" francesos) i un Lleó d'Or al Festival de Venècia. Ha portat diverses obres literàries a la gran pantalla (en la llista inferior, marcades de color blau).
Filmografia:
Actor: 2002 Astérix et Obélix, mission Cléopatre................ 2001 Les rois mages 2001 Va savoir 1999 La débandade 1998 Un grand cri d'amour 1995 Les trois frères 1994 La machine 1990 Stan the Flasher 1983 L'Homme bléssé | Director: 2009 Trésor 2007 Ensemble, c'est tout 2005 L'un reste, l'autre part 2002 Une femme de ménage............................. 1997 Lucie Aubrac 1993 Germinal 1990 Uranus 1986 Manon des sources 1986 Jean de Florette 1980 Tchao, pantin | Productor: 2008 Bienvenue chez les Ch'tis 2007 Le Scaphandre et le papillon 2005 Le Fantôme d'Henri Langlois 2004 Ils se marièrent et eurent beaucoup d'enfants 2003 Les sentiments 2003 Le bison 2002 Amen |
Germinal ha estat adaptada en diverses ocasions al teatre i al cinema. Les versions cinematogràfiques de Germinal comencen el 1902, any en què Ferdinand Zecca fa una pel·lícula de 15 minuts intitolada La Grève (LaVaga). En els anys següents dues versions més es porten al cel·luloide: Au pays noir (1905) i Au pays des ténèbres (1912).
A banda d'aquests primers intents, cal destacar dues adaptacions posteriors:
- 1962: Germinal (Yves Allégret)
- 1993: Germinal (Claude Berri)
Fitxa tècnica de la pel·lícula:
Títol: Germinal Gènere: drama Director: Claude Berri Any: 1993 Durada: 170 minuts Producció: Claude Berri, Bodo Scriba, Pierre Grunstein................. Guió: Claude Berri, Arlette Langmann Repartiment: Renaud, Judith Henry, Miou-Miou, Gérard Depardieu,Jean Carmet | Étienne Lantier (Renaud) | Toussaint Maheu (G. Depardieu) | La Maheude (Miou-Miou) | Catherine Maheu (Judith Henry) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada