LA LITERATURA ANGLESA I EL CINEMA

A tall d’introducció és important ressenyar el filó que la literatura anglesa ha suposat per al cinema.
Resulta curiós observar com personatges de la historia i mitologia anglesa entre els que caldria destacar: “Merlin el Mago, el Rey Arturo, Robin Hood i Enrique VIII” han estat portats al cinema des del blanc i negre fins l’època actual en la que encara es continuen fent noves versions cinematogràfiques i sèries de televisió.

A aquestes obres s’hauria d’afegir d’altres com les deShakespeare, Sir Arthur Conan Doyle (Sherlock Holmes), Agatha Christie, més recentment James Bond i Harry Potter. A més d’altres moltes potser de més qualitat però menys conegudes.
Com exemple, citarem tres títols de les obres de Shaskespeare portades al cinema:

Títol	Director
Enrique V	Laurence Olivier (1944) Kenneth Branagh (1989)
Romeo y Julieta	George Cukor (1936) Franco Zaffirelli (1968) Baz Luhrmann (1996)
Macbeth	Orson Welles (1948) Roman Polansky (1971)

La influència de la literatura anglesa en el cinema ha superat amb creixos les d’altres països per dos motius principals. En primer lloc, la majoria de les produccions cinematogràfiques fins la data d’avui han estat realitzades en Estats Units. A l’actualitat la India supera en número de pel·lícules a la indústria americana però la majoria de les seves pel·lícules són de consum intern, rarament es projecten en altres països.

Els Estats Units és un país jove, de tant sol dos cents anys d’història, pel que no ha viscut els períodes històrics europeus: Imperi Romà, Edat Mitja, Renaixement, etc. A més, els nord-americans són hereters de la cultura anglesa i això ha fet que tractin com a propis als herois i personatges llegendaris d’Anglaterra, quelcom semblant al que van fer els romans amb els grecs.

D’altra banda, fruit del seu gran imperi, avui l’idioma anglès és el que es parla en més països com llengua oficial o cooficial i la seva cultura està present encara que introduïda artificialment en països de tots els continents. Això mateix va ocórrer amb l’espanyol en el segle XVI. Aquesta suma de factors ha fet que a l’actualitat els personatges citats (Robin Hood, El Rey Arturo) siguin coneguts universalment, més pel cinema que per la literatura, mentre que altres com el Cid Campeador són totalment desconeguts fora de les nostres fronteres.

A tot això, hauríem d’afegir el saber fer en el referent tant a la literatura com al cinema d’angleses i nord-americans i no tant sol en el referent a la quantitat i la qualitat tècnica quan al cinema es refereix. La bona literatura i cinema anglosaxons són sobris, directes, amb diàlegs concisos però summament explicatius i aborden tot tipus de conflictes socials i personals.