Comiat

Per travessar muntanyes sovint passem per túnels. En el nostre cas el túnel ha estat llarg i obscur però pensam que finalment hem vist una mica de llum i ja albiram la sortida.

L'aprenentatge en noves tecnologies i la feina en equip són els dos grans objectius d'aquesta assignatura. Es tracta d'objectius moltes vegades qualificats com a banals. No us ho penseu. No és fàcil treballar en equip, sovint hi ha malentesos, solapaments de tasques i altres dificultats. Els consells i materials d'aquesta assignatura ens han ajudat a superar els entrebancs. Les noves tecnologies d'aplicació amb la idea de la web 2.0. lleven el caràcter estàtic de la xarxa i la converteixen amb un element molt dinàmic. Aquest dinamisme però molt sovint ens ha dut cap al desànim; feines fetes que desapareixen, formats que es perden, cerques mal emmagatzemades...

Per sort, la capacitat d'empatia i les ganes de col·laboració de tots els membres del grup ens han permès de continuar endavant malgrat les complicacions. En cada moment un membre o altre s'ha posat al capdavant del projecte quan els altres no s'hi veien amb cor. En aquest sentit, l'aprenentatge sobre la solidaritat humana ha estat tan valuós com el de la matèria més pròpia de l'assignatura, les TIC.

La tasca realitzada pensam que ha estat important. Tots entenem que no és important el destí sinó el camí, el procés en si. En aquest cas el camí el formen el treball en equip i les eines que suposen les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes eines, moltes d'elles desconegudes per nosaltres, altres no tant, ens han servit per fer camí, però sobretot ens han animat a fer nous camins. Amb elles ens desapareix la por de travessar altres muntanyes, ja sigui sols o acompanyats per altres companys de ruta.

Us deixem amb una composició d'imatges que il·lustren els diferents estadis del nostre projecte. Esperem que us agradi la feina feta.

El projecte finalitzat

La possibilitat de treballar en dues passions ha estat el fil conductor del projecte realitzat pel Grup Lumiere.

En Pere, la Mariona i la Maribel tenen dues passions; el cinema i la literatura. 

Mitjançant aquest treball hem pretès repassar les característiques de les seves passions fent-ho des de diferents perspectives.

 La primera perspectiva ha estat la de provar de comparar dues formes d'expressió amb lligams i semblances però també amb diferències. Tots aquests aspectes han estat analitzats en el primer punt del seu projecte.

 La segona perspectiva ha estat la de provar la incidència de les diferents literatures en les produccions cinematogràfiques. Així tots reconeixem l'òbvia relació entre la literatura anglesa i la producció cinematogràfica en el món anglosaxó. Aquesta relació però apareix també de forma molt important en la literatura francesa i en menor grau en la literatura catalana. Causa de la literatura o de les possibilitats de producció cinematogràfica? La resposta ha estat molt òbvia.

 La tercera perspectiva ha permès la satisfacció dels interessos personals de cada membre del grup. Així cadascun dels integrats d'aquest grup han analitzat una obra literària i una obra cinematogràfica basada en la primera tot cercant relacions, semblances i diferències. Tota aquesta passió nostra la podeu veure reflexada en el projecte que us presentem a continuació:

 El projecte s'estructura en els següents apartats:

 0. Presentació i objectius.

1. Introducció: relacions entre cinema i literatura. 2. Les literatures europees i el cinema. 3. Anàlisis d'una obra literària portada al cinema. 4. Conclusions.
5. Bibliografia

El procés finalitzat

El Grup Lumiere va començar el seu projecte amb un important trasbals inicial. Un membre del nostre grup va deixar l'assignatura. Aquesta amputació pensam que en certa manera ha afectat el funcionament del grup i per tant també el resultat final del projecte. 

La primera tasca realitzada va ser la redacció d'un document incipient que anomenarem Acords Inicials. En aquest document d'Acords Inicials hi havia tres aspectes que, malgrat no han estat seguits al peu de la lletra i ben sovint han estat modificats, han suposat el nostre full de ruta. El primer aspecte a tractar ha estat la manera, forma i periodicitat de la comunicació entre els membres del grup. El segon aspecte tractat ha estat la realització d'un esquelet organitzatiu dels continguts que seran presents en la nostre petita tasca d'investigació. El tercer aspecte tractat ha consistit en l'assignació de responsabilitats de coordinació dels principals aspectes ha realitzar en el projecte, tant en el fons (continguts) com en la forma (processos a desenvolupar).

La segona tasca realitzada ha estat la tasca de recerca de la informació que formarà part del projecte. Aquesta tasca de recerca s'ha complementada amb la tasca de compartir la informació trobada. Encara que la informació ha estat cercada de forma individual per cada membre del grup segons els criteris sorgits de la distribució de responsabilitats assignada la tasca ha estat compartida mitjançant l'ús de marcadors socials i/o la seva publicació en el blog el qual també ha estat emprat com a eina de col·laboració.

La tercera tasca realitzada ha estat l'aproximació al coneixement i ús de diferents eines de publicació i comunicació: el wiki i el blog. Cada membre del grup ha treballat de forma individual el descobriment de les eines de treball wikispaces i blogger, tot compartint mitjançant correus interns i publicacions al blog els mecanismes de funcionament primer del blog i desprès de la wiki.

La quarta tasca realitzada ha consistit en la redacció de les diferents apartats que han conformat la nostra petita investigació. Els apartats han estat realitzats de forma individual per cada membre del grup d'acord amb el repartiment de tasques assignades en la tasca primera. La seva publicació inicial en el blog ha permès i millorat la comunicació entre els membres del grup per així donar el vist i plau a la comunicació del company, compartir informació, realitzar correccions, apunts etc. En aquest aspecte val a dir que atès l'ingent quantitat d'informació recollida en els blocs adreçats a cinema i literatura anglesa en front a cinema i literatura francesa i especialment cinema i literatura catalana, es va decidir adoptar un format i esquema de treball diferent per aquesta literatura, al mateix temps que es decidí aprofundir una mica més en les cinematografies de menor volum.

La cinquena tasca ha consistit en la publicació dels diferents documents finals en una eina de publicació com és la wiki. Aquesta cinquena tasca s'ha completat amb la realització de les diferents bibliografies i citacions tot utilitzant l'eina Zotero.

Amb aquestes tasques el grup Lumiere, malgrat la seva amputació inicial i el fet que inicialment ens va costar trobar els canals de comunicació adients, hem aconseguit, esperem, dur a bon port un vaixell que encara  ara navega per la xarxa. 

DESÀNIM

Benvolgudes, esper que no hageu caigut en el profund desànim en el que ara em trob per raó del final del treball. Us vull expressar les dificultats que ara mateix m'angoixen.

Per una banda les limitades possibilitats d'ediciò de textos del programa wikispaces les quals impedeixen que bona part del treball que fins ara hem realitzat arribi a bon port, atès les dificutats que apareixen quan manejant l'editor veus contínuament les enormes dificultats que apareixen per a donar un format més acurat als texts, imatges, videos..., que hem inserit al nostre blog.
Promet no tornar a parlar del maleït delicious però ja veieu que l'adjectiu que estic utilitzant relata molt bé la meva relació amb aquest programa.
En tercer lloc i la veritble raó del meu desànim és aquesta eina nova, Zotero. Segurament té grans utilitats i aplicacions però en un entorn informàtic que jo no domin. Es tracta d'una extensió del programa de navegació gratuït firefox (tot i que jo utilitz habitualment un altra navegador això no és cap problema) però no us confieu per què no és gens fàcil d'utilitzar.
Esper els vostres suggeriments. Per altra banda segons tinc entès em de valorar i criticar un projecte d'un grup company i que el projecte a valorar ens serà atorgat pel coordinador. Sabeu alguna notícia d'això.


Atentament.

Pere

Darreres tasques

Hola companyes, com estau?
Pens que seria importar recapitular i mirar el que ens falta per acabar el projecte. Pens que hem de llegir en calma tots els missatges del taulell i mirar quines tasques ens falten per realitzar. A mí particularment encara em falta posar-me amb el delicious i també amb el zotero. Heu provat aquest darrer programa?
Esper els vostres comentaris.

El funcionament del nostre grup

El nostre grup està format per tres persones de perfil ben diferent. Amb el temps hem après a comunicar amb agilitat i a conèixer-nos els uns als altres. Aquest procés d'aprenentatge és tan valuós com els coneixements objectius que ens pugui dispensar l'assignatura.

Cap a l'equador de l'assignatura vam tenir uns moments baixos ja que vèiem els esforços realitzats traduïts en resultats. No obstant això, hem sabut treure'n la part positiva i transformar aquest sentiment en motivació per tirar endavant. Crec que en podem estar ben contents.

Aquest aprenentatge més "personal" també dóna els seus fruits en l'àmbit purament acadèmic ja que agilitza el treball en equip. En aquest sentit, hem de fer un esforç entre tots per no retrocedir : cal tirar endavant i continuar en la dinàmica de millora constant en aquesta darrera etapa del projecte.

"El que s'aconsegueix treballant molt, encara s'estima més" - Aristòtil 
 (384 AC-322 AC)

Citacions

Bon dia, la tasca feta fins ara va poc a poc prenent forma. No obstant m'agradaria indivar-vos una qüestió important. Es tracta del tema de les cites i les fonts. Per part meva he comès l'error de no realitzat de forma correcta la citació de les fonts utilitzades. Per tant una de les tasques que realitzaré aquests darrers dies serà la de citar de forma correcta les fonts utilitzades. S
Moltes gràcies.
Pere

El nostre projecte creix

El nostre projecte està evolucionant molt bé. La constància, el compromís i la comunicació han estat presents i es reflecteix en el nostre treball. El projecte està madurant i nosaltres ens anem coneixent. N’estic satisfeta perquè hem estat capaços amb esforç, entusiasme i confiança de donar-li empenta al nostre treball i que el procés i la tasca feta hagi estat enriquidora. Per aconseguir bons resultats hem de continuar amb aquesta dinàmica .

Ànims a tots!!

Funcionament de grup

Hola, com va la tasca.
Mirau ens queda poca cosa a realitzar. Però m'ha sorgit un dubte, no sé si els gràfics realitzats han de realitzar-se com a part  del projecte o de forma individual en pàgines com són ara la presentació del grup. He mirat altres wikis i uns ho fan d'una manera i uns altres de l'altra. Esper la seva resposta i també la vostra. Jo pens que es tracta d'informació referida al projecte i que per tant el més lògic és que siguin gràfics per incorporar a les pàgines del projecte. Per cert ja què hi estam algú de vosaltres ha utilitzat el programa zotero, caldrà passar-hi una estona i ens ajudarà a ordenar les bibliografies.
Esper les vostres resposta i comentaris.
Moltes gràcies
Pere Bennàssar

UNA OBRA LITERÀRIA ANGLESA PORTADA AL CINEMA

Jane Austen

Jane Austen va néixer el 16 de desembre del 1775 en la Rectoria de Steventon. Era la sèptima de vuit germans. Jane sempre es va sentir especialment unida a la seva germana gran, Cassandra junt a la que va anar a diferents col·legis en Òxford, Southampton i Reading. El seu pare es va encarregar de que rebés una bona educació i la va animar a l’hàbit de la lectura, de manera que als vint anys Jane dedicava gran part del seu temps a l’escriptura. 
Els temps que va passar en Steventon i la seva activa vida social li van proporcionar les fonts necessàries per desenvolupar els ambients i personatges del seus treballs. Allà va escriure L'Abadia de Northanger, Seny i Sensibilitat i Orgull i Prejudici encara que no es van publicar en aquells moments.

Orgull i Prejudici

Orgull i Prejudici és una novel·la escrita per Janet Austen (1775-1817) i publicada en 1813.
És una novel·la romàntica i costumista, considerada pels anglesos la més romàntica de la seva literatura. Reflexa fidelment la realitat, escrivint passions i sentiments barrejats amb els prejudicis propis de l’època en la que, en moltes ocasions, contava més que l’amor, a l’hora d’establir una relació, l’estatus familiar, la posició econòmica i les aparences i on l’honra d’una família es mesurava per comportaments que avui en dia semblarien banals.
L’obra és similar a moltes altres romàntiques de moda en el segle XVIII en gairebé tots els països europeus encara que resulta amb un final feliç quelcom allunyada de l’excés de dramatisme típics d’altres publicacions, on els personatges desbordats per desventures i desamors acabaven tràgicament.

L’argument gira en torn a una família de cinc filles i la seva obsessió per portar-les al matrimoni. La família no viu en la misèria però no té una posició privilegiada per la qual cosa trobar un marit d’alt rang resultaria difícil. No obstant, dos d’elles acaben casant-se amb cavallers benestants sense cap tipus d’acord familiar previ, cosa freqüent. És un cant a l’amor i a la superació de prejudicis, també una defensa de l’honestedat i la decència, ja que una altre de les filles es casa amb un militar endeutat que la condueix a una vida no gaire envejable.

La novel·la seria una més de no haver estat pel bon fer de la seva autora, una de les escriptores més llegides en la llengua anglesa. És una obra atractiva des del començament. Personatges, llocs i especialment sentiments són descrits amb gran destresa. S’aborden una infinitatde conflictes personals i interpersonals, que ens introdueixen en la pell dels personatges i que són resolts amb senzillesa però amb imaginació.

Orgull i Prejudici ha estat portada al cinema en més d’una ocasió i recentment s’ha realitzat una sèrie de televisió

Adaptació cinematogràfica de l'obra

Orgull i Prejudici, es va portar al cinema per primera vegada en 1940 pel director Robert Z. Leonard i la més moderna adaptació és del 2005 del director britànic Joe Wright, i Keira Knightley com protagonista. En aquesta versió destaca també la gran tasca realitzada per la guionista Deborah Moggach, on ha sintetitzat adequadament tots els personatges del text original i les seves relacions sense alterar la particularitat de la novel·la. La clau de l’èxit ha estat en els seus actors, un l’excel·lent equip tècnic, la bellíssima fotografia i la banda sonora de Dario Marianelli.

Sinopsis
En una petita localitat anglesa viu la família Bennet, formada per cinc filles i els pares. La mare té molt interès en casar a les cinc joves ja que quan mori el pare, la casa en la que habiten passarà a disposició d’un cosí llunyà. El senyor Bingley , un jove ric que arriba al poble és molt ben acollit tant per les cinc noies com per la mare que està molt interessada en casar a la filla gran amb el nouvingut.

Valoració
Es tracta d’una pel·lícula que respon amb fidelitat a la novel·la on destaquen el diàlegs amb unes magnifiques interpretacions i una absència d’acció, on queda reflectit els costums propis del segle XVIII especialment l’art de cortejar, on s’utilitzaven els balls per establir relacions entre homes i dones.
Joe Wright, director quasi debutant amb la pel·lícula Orgull i Prejudici, adapta la novel·la al cinema, una de les obres més famoses de l’escriptora Jane Austen i va ser guardonat amb el BAFTA Carl Foreman al Director Revelació i amb el Premi del Cercle de la Crítica Londinense al Millor director pel seu debut al cinema d' “Orgull i prejudici”, nominada a quatre Oscar i al BAFTA a la Millor Pel·lícula Britànica.

UNA OBRA LITERARIA FRANCESA PORTADA AL CINEMA

L'obra de la qual hem decidit parlar és Germinal d'Émile Zola. Aquesta obra va ser publicada el 1885 i està considerada una novel·la èpica alhora que el millor text sobre el món miner que s'hagi escrit mai. Hem triat aquest títol per diversos motius. Primerament, perquè l'autor és un escriptor clau en la literatura francòfona i l'èxit dels seus escrits al llarg del temps és indiscutible.En segon lloc, perquè el director que va portar aquesta novel·la a la gran pantalla és Claude Berri, reconegut per la seva llarga trajectòria cinematogràfica i per haver portat al cinema un bon nombre d'obres de literatura en llengua francesa.

3.2.1 Émile Zola

Émile Zola neix el 1840 i passa els primers anys de la seva vida a Aix-en-Provence fins la mort del seu pare, un enginyer italià. El 1847 la família s'instal·la a Paris i, uns anys més tard, Zola abandona els estudis i comença a treballar a l'editorial Hachette. Encadenarà aquesta feina amb d'altres com a cronista, professió que no abandonarà mai. 
Zola comença a publicar contes alhora que fa crítiques literàries. En aquesta època es relaciona amb altres autors que, com ell, deixaran una petjada indiscutible en la literatura francesa, com Alexandre Dumas, Guy de Maupassant i Gustave Flauvert. També estableix amistat amb alguns pintors impressionistes de l'època, com Pissarro i Manet.

Émile Zola esdevé l'estendart del naturalisme: els seus escrits s'interessen al comportament humà, a la misèria i la injustícia, a la corrupció de les classes socials.Gairebé totes les seves novel·les apareixen primer en forma de fascicles setmanals, més tard editades en format llibre.Zola esdevingué un dels escriptors més populars de la seva generació.

Els seus textos compromesos s'acostaven cada vegada més a la idea d'un socialisme utòpic. El seu compormís ideològic també es va fer evident amb la carta oberta que va publicar el 1898 intitolada J'accuse! (Jo acuso!) en la qual defensava el capità Dreyfus, acusat injustament de traïció. Aquest posicionament li va costar un any de presó i una sanció econòmica. Zola es refugià a Anglaterra durant un temps.Zola morirà el 1902 i serà enterrat al Panteó juntament amb altres personalitats franceses. 

Escriptor polèmic, compromés i amb una capacitat de descripció extraordinària, Émile Zola és considerat un dels escriptors francesos més importants del segle XIX.

Bibliografia de l'autor:

...........................................

1864 Les contes à Ninon................................ 1865 Thérèse Raquin 1868 Madeleine Férat 1870 La Fortune des Rougon 1871 La Curée 1873 Le Vendre de Paris 1874 La Conquête de Plassans 1875 La Faute de l'abbé Mouret 1876 Son Excellence Eugène Rougon 1877 L'Assommoir 1878 Une Page d'amour 1880 Nana i Les soirées de Médan 1882 Pot bouille i Le Capitaine Burle 1883 Au bonheur des dames

1884 Naïs Micoulin et La joie de vivre 1885 Germinal 1886 L'Oeuvre 1887 La Terre 1888 Le Rêve 1890 La Bête humaine 1891 L'Argent 1892 La Débâcle 1893 Docteur Pascal 1894 Lourdes 1896 Rome 1898 Paris 1899 Fécondité 1900 Travail

3.2.2 Germinal 

Germinal és un mes del calendari republicà que correspon al principi de la primaveral per tant lligat a la idea de renaixement, el de la natura en temps primaveral. Zola lliga així la seva història amb l'inici de la revolució, d'aquí el nom revolucionari de Germinal. La revolució, com la natura, neixen en època de Germinal.

Ambientada a finals del s.XIX, la novel·la descriu les condicions de vida i de treball a la mina. Étienne Lantier arriba a la mina "Le Voreux" per treballar i aviat s'immergeix en els debats polítics entre treballadors de parers diferents. El punt comú entre tots ells és el malestar patent per les dures condicions de vida i de treball. Lantier treballa amb Toussaint Maheu amb qui aviat l'unirà el llaç de l'amistat. Gairebé tota la família de Maheu treballa a la mina: pare, dona, i part dels seus fills.

Les condicions de treball s'endureixen a la mina: els sous baixen i els miners estan cada vegada més endeutats ja que els seus ingressos no són suficients per sobreviure. El malestar generalitzat, després de negociacions infructuoses amb la direcció de la mina, desemboca en unavaga. La situació degenerarà fins al punt que l'exèrcit intervindrà i direcció farà venir obrers belgues per sabotejar la vaga. Lantier, designat com a líder del moviment, haurà d'escapar en més d'una ocasió. Acabarà abnadonant la mina.

3.2.3 Claude Berri

Claude Berri, nascut el 1934 i mort el 2009, va ser actor, productor i director de cinema. La seva trajectòria va ser vasta en tots tres àmbits: la interpretació, la direcció i la producció. Va ser guardonat amb un Oscar (amb el curtmetratge Le Poulet), amb diversos César (els "Goyas" francesos) i un Lleó d'Or al Festival de Venècia. Ha portat diverses obres literàries a la gran pantalla (en la llista inferior, marcades de color blau).

Filmografia:

---

Actor: 2002 Astérix et Obélix, mission Cléopatre................ 2001 Les rois mages 2001 Va savoir 1999 La débandade 1998 Un grand cri d'amour 1995 Les trois frères 1994 La machine 1990 Stan the Flasher 1983 L'Homme bléssé

Director: 2009 Trésor 2007 Ensemble, c'est tout 2005 L'un reste, l'autre part 2002 Une femme de ménage............................. 1997 Lucie Aubrac 1993 Germinal 1990 Uranus 1986 Manon des sources 1986 Jean de Florette 1980 Tchao, pantin

Productor: 2008 Bienvenue chez les Ch'tis 2007 Le Scaphandre et le papillon 2005 Le Fantôme d'Henri Langlois 2004 Ils se marièrent et eurent beaucoup d'enfants 2003 Les sentiments 2003 Le bison 2002 Amen

3.2.4 L'adaptació cinematogràfica de Germinal

Germinal ha estat adaptada en diverses ocasions al teatre i al cinema. Les versions cinematogràfiques de Germinal comencen el 1902, any en què Ferdinand Zecca fa una pel·lícula de 15 minuts intitolada La Grève (LaVaga). En els anys següents dues versions més es porten al cel·luloide: Au pays noir (1905) i Au pays des ténèbres (1912).
A banda d'aquests primers intents, cal destacar dues adaptacions posteriors:

• 1962: Germinal (Yves Allégret)
• 1993: Germinal (Claude Berri)

Aquesta darrera adaptació ha rebut el del públic i la crítca. Claude Berri en signa la direcció, la producció i part del guió.


Fitxa tècnica de la pel·lícula:

Títol: Germinal Gènere: drama Director: Claude Berri Any: 1993 Durada: 170 minuts Producció: Claude Berri, Bodo Scriba, Pierre Grunstein................. Guió: Claude Berri, Arlette Langmann Repartiment: Renaud, Judith Henry, Miou-Miou, Gérard Depardieu,Jean Carmet

Étienne Lantier (Renaud)

Toussaint Maheu (G. Depardieu)

La Maheude (Miou-Miou)

Catherine Maheu (Judith Henry)

LA LITERATURA ANGLESA I EL CINEMA

A tall d’introducció és important ressenyar el filó que la literatura anglesa ha suposat per al cinema.
Resulta curiós observar com personatges de la historia i mitologia anglesa entre els que caldria destacar: “Merlin el Mago, el Rey Arturo, Robin Hood i Enrique VIII” han estat portats al cinema des del blanc i negre fins l’època actual en la que encara es continuen fent noves versions cinematogràfiques i sèries de televisió.

A aquestes obres s’hauria d’afegir d’altres com les deShakespeare, Sir Arthur Conan Doyle (Sherlock Holmes), Agatha Christie, més recentment James Bond i Harry Potter. A més d’altres moltes potser de més qualitat però menys conegudes.
Com exemple, citarem tres títols de les obres de Shaskespeare portades al cinema:

Títol	Director
Enrique V	Laurence Olivier (1944) Kenneth Branagh (1989)
Romeo y Julieta	George Cukor (1936) Franco Zaffirelli (1968) Baz Luhrmann (1996)
Macbeth	Orson Welles (1948) Roman Polansky (1971)

La influència de la literatura anglesa en el cinema ha superat amb creixos les d’altres països per dos motius principals. En primer lloc, la majoria de les produccions cinematogràfiques fins la data d’avui han estat realitzades en Estats Units. A l’actualitat la India supera en número de pel·lícules a la indústria americana però la majoria de les seves pel·lícules són de consum intern, rarament es projecten en altres països.

Els Estats Units és un país jove, de tant sol dos cents anys d’història, pel que no ha viscut els períodes històrics europeus: Imperi Romà, Edat Mitja, Renaixement, etc. A més, els nord-americans són hereters de la cultura anglesa i això ha fet que tractin com a propis als herois i personatges llegendaris d’Anglaterra, quelcom semblant al que van fer els romans amb els grecs.

D’altra banda, fruit del seu gran imperi, avui l’idioma anglès és el que es parla en més països com llengua oficial o cooficial i la seva cultura està present encara que introduïda artificialment en països de tots els continents. Això mateix va ocórrer amb l’espanyol en el segle XVI. Aquesta suma de factors ha fet que a l’actualitat els personatges citats (Robin Hood, El Rey Arturo) siguin coneguts universalment, més pel cinema que per la literatura, mentre que altres com el Cid Campeador són totalment desconeguts fora de les nostres fronteres.

A tot això, hauríem d’afegir el saber fer en el referent tant a la literatura com al cinema d’angleses i nord-americans i no tant sol en el referent a la quantitat i la qualitat tècnica quan al cinema es refereix. La bona literatura i cinema anglosaxons són sobris, directes, amb diàlegs concisos però summament explicatius i aborden tot tipus de conflictes socials i personals.

LA LITERATURA FRANCESA I EL CINEMA

-El cinema amb segell francès

En general, el naixement del cinema s'associa amb la primera projecció pública donada pels germans Lumière al Grand Café de Paris el 28 de desembre del 1895. Dos anys més tard,Georges Méliès construeix el seu propi estudi de cinema: Star-Film. Méliès dirigira la primera pel·lícula amb efectes especials, intitolada L'Escamotage d'une dame au théâtre Robert Houdin

A banda d'aquests inicis marcadament francesos, la influència de França en el món del cinema és notòria des de fa més d'un segle. El pes del cinema francès en la indústria cinematogràfica està superat únicament pel cinema indi i l'americà. Val a destacar el Festival de Cannes existent des del 1946, així com l'existència de diverses publicacions especialitzades de referència, com per exemple: Cahiers de Cinéma,  Positif i La Revue du Cinéma.

....................................................

.....................

...................

-La literatura al cinema

La literatura i el cinema mantenen una íntima relació des dels inicis del 7è art. El Viatge a la Lluna de Méliès, primera adaptació de la novel·la de Jules Verne De la Terra a la Lluna) data del 1902 i va ser el primer d'una llarga llista d'adaptacions cinematogràfiques.

.

.

A continuació trobareu un recull de les principals obres clàssiques de la literatura en llengua francesa portades al cinema per ordre de plublicació de l'obra literària:

......Autor	...Obra i data	.....Director i data de l’adaptació cinematogràfica
..................Stendhal	. ..................Le Rouge et le Noir 1830	Claude Autant-Lara (1954)
.................Honoré de Balzac	....................Le Père Goriot (1835)	...............Daniel Verhaegue (2004)
.................George Sand	....................La Petite Fadette (1849)	...............Michaëla Watteaux (2004)
................Gustave Flauvert	....................Madame Bovary (1857)	...............Claude Chabrol (1991)
................Marcel Pagnol	....................Manon des sources (1963)	...............Claude Berri (1986)
...........Guy de Maupassant	....................Une vie (1883)	...............Alexandre Astruc (1958)
............Émile Zola	....................Germinal (1885)	...............Claude Berri (1993)

A banda d'aquestes obres essencials de la literatura, alguns autors contemporanis d'èxit compten amb versions cinematogràfiques d'algunes de les seves obres:

.........Autor	....................Obra i data	....Director i data de l'adaptació .........cinematogràfic
.Amélie Nothomb...	...............-Hygiène de l'assassin (1992) ...............-Stupeur et tremblements (1999)	...........-François Ruggieri (1999) ............-Alain Corneau (2002) ..
Eric-Emmanue  Schmitt	...............-Monsieur Ibrahim et les fleurs ................du Coran (2001) ...............-Odette Toulemonde (2006)	............-François Dupeyron (2003) ............-Eric-Emmanuel Schmitt (2007
.Anna Gavalda	.............. -Je l'aimais (2003) ...............-35 kilos d'espoir (2002) ...............-Ensemble, c'est tout (2004)	............-Zabou Breitman (2009) ............-Olivier Langlois (2010) ............-Claude Berri (2007)

LA PARAULA EN FRONT DE LA IMATGE

---

Els autors d'aquestes línies que tant la narració escrita com la narració cinematogràfica tenen objectius comuns, però els seus mitjans d'expressió pensam que ofereixen molt òbvies.

El llenguatge literari té com a instrument la paraula i només amb les possibilitats d'aquestes i el poder de la ment, el receptor aconsegueix veure paisatges, captar sentiments o crear i viure situacions.

El llenguatge cinematogràfica és molt més complicat i utilitza tant elements visuals com auditius. Imatges en moviment més diàlegs parlats, música etc. El cinema és un invent modern que no apareix fins que no es disposa de la tecnologia adient

La lectura es faamb la ment. Aquest és aleshores un procés individual i cada persona que llegeix un text en fa la seva pròpia imatge i en realitza la seva pròpia interpretació. És un procés aleshores individual, que requereix d'una interpretació mental i per tant susceptible de provocar un ventall més o menys ampli d'interpretacions.

La visió d'un film es realitza per percepció directa tant de les imatges com dels sons. La possibilitat d'interpretació mental diferenciada disminueix molt.

L'ESCRIPTOR EN FRONT DEL GUIONISTA

1.1 L'escriptor versus el guionista

Escriptor o guionista?

“Una imatge val més que mil paraules”, no obstant això la majoria de persones que han vist una pel·lícula basada en una obra literària coincideixen en que és millor el llibre, més interessant o més profund.


Pel que fa a l’escriptor i les seves obres cal destacar dos aspectes. En primer lloc, a diferència del guionista, l’escriptor treu el que porta dintre i en segon lloc l’escriptor és sempre el protagonista dels seus llibres. Pot aparèixer com a soldat o com monja, però és igual està transmetent sentiments i emocions que ell mateix ha sentit i no és estrany que sigui així. Resulta pràcticament impossible ficar-se en la pell d’una altra persona. Es jutja les persones per la seva aparença o pels seus actes. Però com va dir l’emperador August abans de morir: “He interpretat bé la farsa de la meva vida?”. I així sol ser, en la majoria dels casos s’interpreta un paper però sense revelar el que realment hi ha dintre de la nostra ment o la nostra ànima. La literatura descriu, el cinema mostra. L’escriptor només necessita una ploma i un paper. El cinema disposa d’una infinitat de mitjans al seu abast. No obstant es podria dir que la ploma venç la càmera.


No és estrany que sigui així. Deixant apart la importància que avui se li dóna a la fama i a l’audiència, i centrant-se en la qualitat i capacitat de transmetre, el llibre sempre supera a la pel·lícula perquè no té límits ni fronteres. No està subjecte al temps que ha de durar la seva lectura i és menys propens a censures i manipulacions.

L’escriptor és un protagonista, el guionista és un engranatge més de la cadena. En una pel·lícula intervé un equip humà i tècnic subvencionat per una productora. En moltes ocasions el guionista escriu basant-se en una idea del director o en una novel·là. La seva missió es dramatitzar o millor dit adaptar al cinema moments, situacions i vivències que altres han tingut o han imaginat.
No obstant això, ambdues coses, cinema i literatura, no han de considerar-se rivals sinó complementàries.