L'ESCRIPTOR EN FRONT DEL GUIONISTA

1.1 L'escriptor versus el guionista

Escriptor o guionista?

“Una imatge val més que mil paraules”, no obstant això la majoria de persones que han vist una pel·lícula basada en una obra literària coincideixen en que és millor el llibre, més interessant o més profund.


Pel que fa a l’escriptor i les seves obres cal destacar dos aspectes. En primer lloc, a diferència del guionista, l’escriptor treu el que porta dintre i en segon lloc l’escriptor és sempre el protagonista dels seus llibres. Pot aparèixer com a soldat o com monja, però és igual està transmetent sentiments i emocions que ell mateix ha sentit i no és estrany que sigui així. Resulta pràcticament impossible ficar-se en la pell d’una altra persona. Es jutja les persones per la seva aparença o pels seus actes. Però com va dir l’emperador August abans de morir: “He interpretat bé la farsa de la meva vida?”. I així sol ser, en la majoria dels casos s’interpreta un paper però sense revelar el que realment hi ha dintre de la nostra ment o la nostra ànima. La literatura descriu, el cinema mostra. L’escriptor només necessita una ploma i un paper. El cinema disposa d’una infinitat de mitjans al seu abast. No obstant es podria dir que la ploma venç la càmera.


No és estrany que sigui així. Deixant apart la importància que avui se li dóna a la fama i a l’audiència, i centrant-se en la qualitat i capacitat de transmetre, el llibre sempre supera a la pel·lícula perquè no té límits ni fronteres. No està subjecte al temps que ha de durar la seva lectura i és menys propens a censures i manipulacions.

L’escriptor és un protagonista, el guionista és un engranatge més de la cadena. En una pel·lícula intervé un equip humà i tècnic subvencionat per una productora. En moltes ocasions el guionista escriu basant-se en una idea del director o en una novel·là. La seva missió es dramatitzar o millor dit adaptar al cinema moments, situacions i vivències que altres han tingut o han imaginat.
No obstant això, ambdues coses, cinema i literatura, no han de considerar-se rivals sinó complementàries.