CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE LITERARI

1.3. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE LITERARI.

El llenguatge literari tal vegada pot ser definit com aquell llenguatge què sense renunciar al contingut es caracteritza per valorar la forma. Per tant les seves característiques la fan diferent a la resta de formes del llenguatge atès que qualsevol eina pot ser utilitzada per assolir la forma desitjada; tant els girs col·loquials com els vulgars es poden mesclar amb el llenguatge culte per tal d'aconseguir la forma desitjada. El llenguatge literari neix de l'ús personal que l'autor fa de la seva llengua. L'autor selecciona, combina i ordena més com un mitjà d'expressió que de comunicació. L'important no és només el que es diu, sinó la manera de dir-lo. En ell se seleccionen les paraules d'acord amb un codi de normes distintes de les del llenguatge comú. El llenguatge literari es caracteritza pel predomini de la funció poètica es pretén interessar al receptor en el propi missatge, en la seva forma. En la utilització del valor connotatiu de les paraules. al seu significat objectiu —aquell amb el qual apareixen en el diccionari— se li afegixen altres de tipus subjectiu, que les fan més riques en contingut. El llenguatge literari presenta també la característica de l'ocupació de recursos estilístics o figures retòriques Es tracta de recursos pels quals la llengua adquireix major expressivitat o es desperta una major atenció cap al que s'està dient. En són exemples les metàfores, les comparances, el polisíndeton etc. El llenguatge literari és a més polisèmic, és a dir, pot ser interpretat de diferents formes, per diferents persones i en qualsevol època.

El llenguatge literari acostuma a prendre dues formes; la prosa i el vers. La prosa és la forma més natural d'escriure, és la forma que adopta el llenguatge quan no és ordenat. El vers, al contrari, és una forma d'que presenten certes regles com són el nombre de sil·labes la rima, l'accent... Així es crea un ritme i una musicalitat especifica. La diferència entre prosa i poesia es troba en el ritme. En el vers el ritme acostuma a ser regular i la repetició dels accents crea un compàs. En la prosa el ritme és més regular, menys rigorós que en el vers i les repeticions no estan sotmeses a normes fixes. El ritme en la prosa és dominen per el que volem dir mentre que en la poesia el que volem dir està condicionat pel com ho direm.