BLAI BONET
En Blai Bonet en la meva opinió ha estat el millor escriptor mallorquí en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. Neix i mor a Santanyí. La seva obra es condicionada pel seu tarannà vital; fill d'una família humil, estudia al seminari, pateix tuberculosi, és ingressat al sanatori de Caubet. Com a escriptor Blai Bonet toca tots els gèneres; des del teatre, passant per la poesia, la narrativa i practicant també l'assaig i la crítica. Autor també de traduccions literàries. La seva obra s'indica a continuació. Poesia: Quatre Poemes de Setmana Santa. Palma: Ripoll, 1950, Entre el coral i l'espiga. Palma: Moll, 1952, Cant Espiritual. Barcelona: Proa, 1953, Comèdia. Barcelona: Barcino, 1960, L'Evangeli segons un de tants. Barcelona: Proa, 1967, Els fets. Barcelona: Proa, 1974, Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n'Amat a l'ombra? Barcelona: Borràs, 1976, Cant de l'Arc. Barcelona: Proa, 1979, El Poder i la Verdor. Guaret: Campos, 1981, Teatre del gran verd. Guaret: Campos, 1983, El Jove. Barcelona: Empúries, 1987, Nova York. Barcelona: Columna, 1991, Sonets. Barcelona: Empúries, 2000. Novel·la: El mar. Barcelona: Aymà, 1958; València: Tres i Quatre, 1988, Haceldama. Barcelona: Aymà, 1959, Judes i la primavera. Barcelona: Selecta, 1963; Barcelona: Edicions 62, 1995, Míster Evasió. Barcelona: Llibres de Sinera, 1969; Barcelona: Edicions 62, 1995, Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria. Palma: J. Mascaró Pasarius, 1972. Teatre: Parasceve. Barcelona: Nereida, 1958, La casa en obres. Muntatge dramàtic dirigit i interpretat per l'actor Pep Tosar, 1999. Crítica literària o assaig: Tàpies. Barcelona: Polígrafa, 1964, Mallorca. Mèxic-Buenos Aires: Hermes, 1965, Testimonios de la pintura española. Barcelona: Polígrafa, 1966, El movimiento románico en España. Barcelona: Polígrafa, 1967, Tomeu Pons. Barcelona: Borràs, 1978, Juli Ramis, primer creador de la pintura europea sense figura municipal.Palma: Consell General Interinsular, 1980, Tudanca. Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1989, Juli Ramis, dibuix i petit format : del 6 de juny al 7 de juliol de 1991. Palma de Mallorca: Caixa de Balears Sa Nostra, 1991, Somniar déus [amb Toni Catany Jaume]. Barcelona: Lunwerg Editores, 1994, Cant general de Jaume Mir. [Edició a cura d'Amèlia Garcia; edició de 1000 exemplars, no venals]. Palma: Antoni Borràs Llabrés, 2001, Miquel Barceló a les Illes Balears [amb altres autors]. Palma de Mallorca: Fundació Balears 21, 2003. Traduccions realitzades per l'autor/a: El testamento. De Xavier Benguerel. Barcelona, Planeta, 1974, Combat de negre i de gossos (Combat de nègre et de chiens). De Bernard-Marie Koltès. Amb Sergi Belbel. Barcelona, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1988. Els següents gràfics ens analitzen els generes tractats per Blai Bonet així com l'època de les seves realitzacions.
El mar.
El mar és una de les novel·les de referència escrites per Blai Bonet. Publicada l'any 1958, és una obra bàsica de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. L'obra, ambientada durant la guerra civil a un sanatori per tuberculosos, parteix de la pròpia experiència viscuda per l'autor.
El mar va ser una obra insòlita en el seu moment. La narrativa illenca, majoritàriament costumista en aquells aleshores, res renova amb tècniques narratives avançades comparables a les d'autors d'altres literatures. Malgrat la importància de l'aspecte formal, la seva temàtica plena de problemes existencials, també és una fita importantíssima. El mar és una novel·la dura, molt dura i per molts crítics ha estat considerada com un punt d'inflexió clau en la narrativa catalana.
Quines proves en tenc del que dic abans?. La prova és que malgrat la llunyania temporal i ambiental, aquesta obra rellegida avui no mostra grans signes d'envelliment. Tot i què pot semblar que la presència d'un cristianisme exagerat pot semblar avui anacrònic, no ho són ni l'estructura dramàtica ni el gruix vivencial dels personatges.
L'estructura d'El mar recorda Mentre agonitzo, de Faulkner. Dividida en una trentena de capítols, Manuel Tur, Andreu Ramallo, sor Francisca Luna i mossèn Gabriel Caldentey parlen d'ells mateixos i dels altres protagonistes i evoquen el seu passat, la família, els horrors de la repressió, la pèrdua de la innocència, l'amor, i, sobretot, es deixen anar en les seves reflexions filosòfiques i teològiques, d'un cristianisme viscut tràgicament, amb la presència permanent de Crist o Satanàs, les nafres del Senyor i el silenci de Déu.
AGUSTÍ VILLARONGA
Nascut a Palma al 1953 Agustí Villaronga i Riutort, malgrat el seu èxit actual, per molts ha estat considerat un autor de culte mentre que per altres és considerat un autor maleït. La seva obra no ha estat mai totalment acceptada atesa la seva manca de concesions al públic i el domini del seu criteri. Agustí Villaronga ha forjat una cinematografia única realitzant curts, llargmetratges, documentals, televisió etc. Llargmetratges: Pa negre, 2010; Aro Tolbukin 2002; El mar, 2000; 99,9, 1997; El niño de la Luna, 1989; Tras el Cristal, 1987. Curtmetratges: Gracia exquisita, 2000; Laberint, 1980; Al Mayurqa, 1980; Anta mujer, 1976. Televisió: Desprès de la pluja, 2007; Cròniques de la veritat oculta, 1997; El pasajero clandestino, 1995. Documentals: Al Andalus, 1992.
El mar.
El mar és una pel·lícula dramàtica espanyola estrenada l'any 200o basada en la novel·la homònima de Blai Bonet, dirigida per Agustí Villaronga i ambientada en l'illa de Mallorca.
Director: Agustí Villoronga; Guió: Antoni Aloy, Biel Mesquida, Agustí Villaronga; Fotografia: Jaume peracaula; Música: Javier Navarrete; Muntatge: Raúl Roman; Producció: Massa d'Or Produccions; Any: 2000; Durada: 1h 51 min; Repartiment: Roger Casamajor (Andreu Ramallo), Bruno Bergonzini (Manuel Tur), Antònia Torrens (Sor Francisca), Ángela Molina (Carmen Onaíndia), Simón Andreu (Alcántara).
En un cinema ple de d'autors que cerquen la comercialitat es molt important l'existència d'autors amb un món propi i independent.
La pel·lícula va ser presentada al Festival de Cinema de Berlín on va repre crítiques molt dures per part de la premsa “Una orgia de semen i sang...” varen dir d'ella alguns mitjans. Malgrat tot es va alçar amb el premi a la pel·lícula més innovadora per part del jurat del festival.Agustí Villaronga és un director que sovint mostra al públic coses que aquest no vol veure. D'aquí la seva “fama”.A El Mar, Villaronga mostra guerra, malaltia, fanatisme religiós, homosexualitat no assumida, crims de guerra, assassinats, mort per tuberculosi, suïcidis, violació d'un home per un altre... Tal vegada massa elements de dura realitat per un públic que no assumeix algunes de les seves realitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada