Els autors d'aquestes línies pensam que tant la narració escrita com la narració cinematogràfica tenen objectius comuns, però els seus mitjans d'expressió pensam que ofereixen diferències molt òbvies.
 |
El llenguatge literari té com a instrument la paraula, i només amb les possibilitats d'aquestes i amb el poder imaginatiu de la ment, el receptor aconsegueix veure paisatges, captar sentiments o crear i viure situacions.El llenguatge cinematogràfica és molt més complicat i utilitza tant elements visuals com auditius. Imatges en moviment més diàlegs parlats, música etc. El cinema és un invent modern que no apareix fins que no es disposa de la tecnologia adient
La lectura es fa amb la ment. Aquest és aleshores un procés individual i cada persona que llegeix un text en fa la seva pròpia imatge i en realitza la seva pròpia interpretació. És un procés aleshores individual, que requereix d'una interpretació mental i per tant susceptible de provocar un ventall més o menys ampli d'interpretacions.
La visió d'un film es realitza per percepció directa tant de les imatges com dels sons. La possibilitat d'interpretació mental diferenciada disminueix molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada