Bon dia, la tasca feta fins ara va poc a poc prenent forma. No obstant m'agradaria indivar-vos una qüestió important. Es tracta del tema de les cites i les fonts. Per part meva he comès l'error de no realitzat de forma correcta la citació de les fonts utilitzades. Per tant una de les tasques que realitzaré aquests darrers dies serà la de citar de forma correcta les fonts utilitzades. S
Moltes gràcies.
Pere
dimarts, 31 de maig del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
El nostre projecte creix
El nostre projecte està evolucionant molt bé. La constància, el compromís i la comunicació han estat presents i es reflecteix en el nostre treball. El projecte està madurant i nosaltres ens anem coneixent. N’estic satisfeta perquè hem estat capaços amb esforç, entusiasme i confiança de donar-li empenta al nostre treball i que el procés i la tasca feta hagi estat enriquidora. Per aconseguir bons resultats hem de continuar amb aquesta dinàmica .
Ànims a tots!!
Funcionament de grup
Hola, com va la tasca.
Mirau ens queda poca cosa a realitzar. Però m'ha sorgit un dubte, no sé si els gràfics realitzats han de realitzar-se com a part del projecte o de forma individual en pàgines com són ara la presentació del grup. He mirat altres wikis i uns ho fan d'una manera i uns altres de l'altra. Esper la seva resposta i també la vostra. Jo pens que es tracta d'informació referida al projecte i que per tant el més lògic és que siguin gràfics per incorporar a les pàgines del projecte. Per cert ja què hi estam algú de vosaltres ha utilitzat el programa zotero, caldrà passar-hi una estona i ens ajudarà a ordenar les bibliografies.
Esper les vostres resposta i comentaris.
Moltes gràcies
Pere Bennàssar
Mirau ens queda poca cosa a realitzar. Però m'ha sorgit un dubte, no sé si els gràfics realitzats han de realitzar-se com a part del projecte o de forma individual en pàgines com són ara la presentació del grup. He mirat altres wikis i uns ho fan d'una manera i uns altres de l'altra. Esper la seva resposta i també la vostra. Jo pens que es tracta d'informació referida al projecte i que per tant el més lògic és que siguin gràfics per incorporar a les pàgines del projecte. Per cert ja què hi estam algú de vosaltres ha utilitzat el programa zotero, caldrà passar-hi una estona i ens ajudarà a ordenar les bibliografies.
Esper les vostres resposta i comentaris.
Moltes gràcies
Pere Bennàssar
diumenge, 29 de maig del 2011
UNA OBRA LITERÀRIA ANGLESA PORTADA AL CINEMA
Jane Austen
Els temps que va passar en Steventon i la seva activa vida social li van proporcionar les fonts necessàries per desenvolupar els ambients i personatges del seus treballs. Allà va escriure L'Abadia de Northanger, Seny i Sensibilitat i Orgull i Prejudici encara que no es van publicar en aquells moments.
Orgull i Prejudici
És una novel·la romàntica i costumista, considerada pels anglesos la més romàntica de la seva literatura. Reflexa fidelment la realitat, escrivint passions i sentiments barrejats amb els prejudicis propis de l’època en la que, en moltes ocasions, contava més que l’amor, a l’hora d’establir una relació, l’estatus familiar, la posició econòmica i les aparences i on l’honra d’una família es mesurava per comportaments que avui en dia semblarien banals.
L’obra és similar a moltes altres romàntiques de moda en el segle XVIII en gairebé tots els països europeus encara que resulta amb un final feliç quelcom allunyada de l’excés de dramatisme típics d’altres publicacions, on els personatges desbordats per desventures i desamors acabaven tràgicament.
L’argument gira en torn a una família de cinc filles i la seva obsessió per portar-les al matrimoni. La família no viu en la misèria però no té una posició privilegiada per la qual cosa trobar un marit d’alt rang resultaria difícil. No obstant, dos d’elles acaben casant-se amb cavallers benestants sense cap tipus d’acord familiar previ, cosa freqüent. És un cant a l’amor i a la superació de prejudicis, també una defensa de l’honestedat i la decència, ja que una altre de les filles es casa amb un militar endeutat que la condueix a una vida no gaire envejable.
La novel·la seria una més de no haver estat pel bon fer de la seva autora, una de les escriptores més llegides en la llengua anglesa. És una obra atractiva des del començament. Personatges, llocs i especialment sentiments són descrits amb gran destresa. S’aborden una infinitatde conflictes personals i interpersonals, que ens introdueixen en la pell dels personatges i que són resolts amb senzillesa però amb imaginació.
Orgull i Prejudici ha estat portada al cinema en més d’una ocasió i recentment s’ha realitzat una sèrie de televisió
Adaptació cinematogràfica de l'obra
Orgull i Prejudici, es va portar al cinema per primera vegada en 1940 pel director Robert Z. Leonard i la més moderna adaptació és del 2005 del director britànic Joe Wright, i Keira Knightley com protagonista. En aquesta versió destaca també la gran tasca realitzada per la guionista Deborah Moggach, on ha sintetitzat adequadament tots els personatges del text original i les seves relacions sense alterar la particularitat de la novel·la. La clau de l’èxit ha estat en els seus actors, un l’excel·lent equip tècnic, la bellíssima fotografia i la banda sonora de Dario Marianelli.
Sinopsis
En una petita localitat anglesa viu la família Bennet, formada per cinc filles i els pares. La mare té molt interès en casar a les cinc joves ja que quan mori el pare, la casa en la que habiten passarà a disposició d’un cosí llunyà. El senyor Bingley , un jove ric que arriba al poble és molt ben acollit tant per les cinc noies com per la mare que està molt interessada en casar a la filla gran amb el nouvingut.
Valoració
Es tracta d’una pel·lícula que respon amb fidelitat a la novel·la on destaquen el diàlegs amb unes magnifiques interpretacions i una absència d’acció, on queda reflectit els costums propis del segle XVIII especialment l’art de cortejar, on s’utilitzaven els balls per establir relacions entre homes i dones.
Joe Wright, director quasi debutant amb la pel·lícula Orgull i Prejudici, adapta la novel·la al cinema, una de les obres més famoses de l’escriptora Jane Austen i va ser guardonat amb el BAFTA Carl Foreman al Director Revelació i amb el Premi del Cercle de la Crítica Londinense al Millor director pel seu debut al cinema d' “Orgull i prejudici”, nominada a quatre Oscar i al BAFTA a la Millor Pel·lícula Britànica.
UNA OBRA LITERARIA FRANCESA PORTADA AL CINEMA
L'obra de la qual hem decidit parlar és Germinal d'Émile Zola. Aquesta obra va ser publicada el 1885 i està considerada una novel·la èpica alhora que el millor text sobre el món miner que s'hagi escrit mai. Hem triat aquest títol per diversos motius. Primerament, perquè l'autor és un escriptor clau en la literatura francòfona i l'èxit dels seus escrits al llarg del temps és indiscutible.En segon lloc, perquè el director que va portar aquesta novel·la a la gran pantalla és Claude Berri, reconegut per la seva llarga trajectòria cinematogràfica i per haver portat al cinema un bon nombre d'obres de literatura en llengua francesa.
3.2.1 Émile Zola
Zola comença a publicar contes alhora que fa crítiques literàries. En aquesta època es relaciona amb altres autors que, com ell, deixaran una petjada indiscutible en la literatura francesa, com Alexandre Dumas, Guy de Maupassant i Gustave Flauvert. També estableix amistat amb alguns pintors impressionistes de l'època, com Pissarro i Manet.
Émile Zola esdevé l'estendart del naturalisme: els seus escrits s'interessen al comportament humà, a la misèria i la injustícia, a la corrupció de les classes socials.Gairebé totes les seves novel·les apareixen primer en forma de fascicles setmanals, més tard editades en format llibre.Zola esdevingué un dels escriptors més populars de la seva generació.
Els seus textos compromesos s'acostaven cada vegada més a la idea d'un socialisme utòpic. El seu compormís ideològic també es va fer evident amb la carta oberta que va publicar el 1898 intitolada J'accuse! (Jo acuso!) en la qual defensava el capità Dreyfus, acusat injustament de traïció. Aquest posicionament li va costar un any de presó i una sanció econòmica. Zola es refugià a Anglaterra durant un temps.Zola morirà el 1902 i serà enterrat al Panteó juntament amb altres personalitats franceses.
Escriptor polèmic, compromés i amb una capacitat de descripció extraordinària, Émile Zola és considerat un dels escriptors francesos més importants del segle XIX.
Bibliografia de l'autor:
| ........................................... | 1864 Les contes à Ninon................................ 1865 Thérèse Raquin 1868 Madeleine Férat 1870 La Fortune des Rougon 1871 La Curée 1873 Le Vendre de Paris 1874 La Conquête de Plassans 1875 La Faute de l'abbé Mouret 1876 Son Excellence Eugène Rougon 1877 L'Assommoir 1878 Une Page d'amour 1880 Nana i Les soirées de Médan 1882 Pot bouille i Le Capitaine Burle 1883 Au bonheur des dames | 1884 Naïs Micoulin et La joie de vivre 1885 Germinal 1886 L'Oeuvre 1887 La Terre 1888 Le Rêve 1890 La Bête humaine 1891 L'Argent 1892 La Débâcle 1893 Docteur Pascal 1894 Lourdes 1896 Rome 1898 Paris 1899 Fécondité 1900 Travail |
Germinal és un mes del calendari republicà que correspon al principi de la primaveral per tant lligat a la idea de renaixement, el de la natura en temps primaveral. Zola lliga així la seva història amb l'inici de la revolució, d'aquí el nom revolucionari de Germinal. La revolució, com la natura, neixen en època de Germinal.
Ambientada a finals del s.XIX, la novel·la descriu les condicions de vida i de treball a la mina. Étienne Lantier arriba a la mina "Le Voreux" per treballar i aviat s'immergeix en els debats polítics entre treballadors de parers diferents. El punt comú entre tots ells és el malestar patent per les dures condicions de vida i de treball. Lantier treballa amb Toussaint Maheu amb qui aviat l'unirà el llaç de l'amistat. Gairebé tota la família de Maheu treballa a la mina: pare, dona, i part dels seus fills.
Les condicions de treball s'endureixen a la mina: els sous baixen i els miners estan cada vegada més endeutats ja que els seus ingressos no són suficients per sobreviure. El malestar generalitzat, després de negociacions infructuoses amb la direcció de la mina, desemboca en unavaga. La situació degenerarà fins al punt que l'exèrcit intervindrà i direcció farà venir obrers belgues per sabotejar la vaga. Lantier, designat com a líder del moviment, haurà d'escapar en més d'una ocasió. Acabarà abnadonant la mina.
3.2.3 Claude Berri
Claude Berri, nascut el 1934 i mort el 2009, va ser actor, productor i director de cinema. La seva trajectòria va ser vasta en tots tres àmbits: la interpretació, la direcció i la producció. Va ser guardonat amb un Oscar (amb el curtmetratge Le Poulet), amb diversos César (els "Goyas" francesos) i un Lleó d'Or al Festival de Venècia. Ha portat diverses obres literàries a la gran pantalla (en la llista inferior, marcades de color blau).
Filmografia:
| Actor: 2002 Astérix et Obélix, mission Cléopatre................ 2001 Les rois mages 2001 Va savoir 1999 La débandade 1998 Un grand cri d'amour 1995 Les trois frères 1994 La machine 1990 Stan the Flasher 1983 L'Homme bléssé | Director: 2009 Trésor 2007 Ensemble, c'est tout 2005 L'un reste, l'autre part 2002 Une femme de ménage............................. 1997 Lucie Aubrac 1993 Germinal 1990 Uranus 1986 Manon des sources 1986 Jean de Florette 1980 Tchao, pantin | Productor: 2008 Bienvenue chez les Ch'tis 2007 Le Scaphandre et le papillon 2005 Le Fantôme d'Henri Langlois 2004 Ils se marièrent et eurent beaucoup d'enfants 2003 Les sentiments 2003 Le bison 2002 Amen |
Germinal ha estat adaptada en diverses ocasions al teatre i al cinema. Les versions cinematogràfiques de Germinal comencen el 1902, any en què Ferdinand Zecca fa una pel·lícula de 15 minuts intitolada La Grève (LaVaga). En els anys següents dues versions més es porten al cel·luloide: Au pays noir (1905) i Au pays des ténèbres (1912).
A banda d'aquests primers intents, cal destacar dues adaptacions posteriors:
- 1962: Germinal (Yves Allégret)
- 1993: Germinal (Claude Berri)
Fitxa tècnica de la pel·lícula:
| Títol: Germinal Gènere: drama Director: Claude Berri Any: 1993 Durada: 170 minuts Producció: Claude Berri, Bodo Scriba, Pierre Grunstein................. Guió: Claude Berri, Arlette Langmann Repartiment: Renaud, Judith Henry, Miou-Miou, Gérard Depardieu,Jean Carmet |  Étienne Lantier (Renaud) |  Toussaint Maheu (G. Depardieu) |  La Maheude (Miou-Miou) |  Catherine Maheu (Judith Henry) |
LA LITERATURA ANGLESA I EL CINEMA
A tall d’introducció és important ressenyar el filó que la literatura anglesa ha suposat per al cinema.
Resulta curiós observar com personatges de la historia i mitologia anglesa entre els que caldria destacar: “Merlin el Mago, el Rey Arturo, Robin Hood i Enrique VIII” han estat portats al cinema des del blanc i negre fins l’època actual en la que encara es continuen fent noves versions cinematogràfiques i sèries de televisió.
A aquestes obres s’hauria d’afegir d’altres com les deShakespeare, Sir Arthur Conan Doyle (Sherlock Holmes), Agatha Christie, més recentment James Bond i Harry Potter. A més d’altres moltes potser de més qualitat però menys conegudes.
Com exemple, citarem tres títols de les obres de Shaskespeare portades al cinema:
| Títol | Director |
| Enrique V | Laurence Olivier (1944) Kenneth Branagh (1989) |
| Romeo y Julieta | George Cukor (1936) Franco Zaffirelli (1968) Baz Luhrmann (1996) |
| Macbeth | Orson Welles (1948) Roman Polansky (1971) |
La influència de la literatura anglesa en el cinema ha superat amb creixos les d’altres països per dos motius principals. En primer lloc, la majoria de les produccions cinematogràfiques fins la data d’avui han estat realitzades en Estats Units. A l’actualitat la India supera en número de pel·lícules a la indústria americana però la majoria de les seves pel·lícules són de consum intern, rarament es projecten en altres països.
Els Estats Units és un país jove, de tant sol dos cents anys d’història, pel que no ha viscut els períodes històrics europeus: Imperi Romà, Edat Mitja, Renaixement, etc. A més, els nord-americans són hereters de la cultura anglesa i això ha fet que tractin com a propis als herois i personatges llegendaris d’Anglaterra, quelcom semblant al que van fer els romans amb els grecs.
D’altra banda, fruit del seu gran imperi, avui l’idioma anglès és el que es parla en més països com llengua oficial o cooficial i la seva cultura està present encara que introduïda artificialment en països de tots els continents. Això mateix va ocórrer amb l’espanyol en el segle XVI. Aquesta suma de factors ha fet que a l’actualitat els personatges citats (Robin Hood, El Rey Arturo) siguin coneguts universalment, més pel cinema que per la literatura, mentre que altres com el Cid Campeador són totalment desconeguts fora de les nostres fronteres.
A tot això, hauríem d’afegir el saber fer en el referent tant a la literatura com al cinema d’angleses i nord-americans i no tant sol en el referent a la quantitat i la qualitat tècnica quan al cinema es refereix. La bona literatura i cinema anglosaxons són sobris, directes, amb diàlegs concisos però summament explicatius i aborden tot tipus de conflictes socials i personals.
LA LITERATURA FRANCESA I EL CINEMA
-El cinema amb segell francès
En general, el naixement del cinema s'associa amb la primera projecció pública donada pels germans Lumière al Grand Café de Paris el 28 de desembre del 1895. Dos anys més tard,Georges Méliès construeix el seu propi estudi de cinema: Star-Film. Méliès dirigira la primera pel·lícula amb efectes especials, intitolada L'Escamotage d'une dame au théâtre Robert Houdin
A banda d'aquests inicis marcadament francesos, la influència de França en el món del cinema és notòria des de fa més d'un segle. El pes del cinema francès en la indústria cinematogràfica està superat únicament pel cinema indi i l'americà. Val a destacar el Festival de Cannes existent des del 1946, així com l'existència de diverses publicacions especialitzades de referència, com per exemple: Cahiers de Cinéma, Positif i La Revue du Cinéma.
.................................................... | ..................... | ................... |
La literatura i el cinema mantenen una íntima relació des dels inicis del 7è art. El Viatge a la Lluna de Méliès, primera adaptació de la novel·la de Jules Verne De la Terra a la Lluna) data del 1902 i va ser el primer d'una llarga llista d'adaptacions cinematogràfiques.
| . | . |
A banda d'aquestes obres essencials de la literatura, alguns autors contemporanis d'èxit compten amb versions cinematogràfiques d'algunes de les seves obres:
| .........Autor | ....................Obra i data | ....Director i data de l'adaptació .........cinematogràfic |
| .Amélie Nothomb... | ...............-Hygiène de l'assassin (1992) ...............-Stupeur et tremblements (1999) | ...........-François Ruggieri (1999) ............-Alain Corneau (2002) .. |
| Eric-Emmanue Schmitt | ...............-Monsieur Ibrahim et les fleurs ................du Coran (2001) ...............-Odette Toulemonde (2006) | ............-François Dupeyron (2003) ............-Eric-Emmanuel Schmitt (2007 |
| .Anna Gavalda | .............. -Je l'aimais (2003) ...............-35 kilos d'espoir (2002) ...............-Ensemble, c'est tout (2004) | ............-Zabou Breitman (2009) ............-Olivier Langlois (2010) ............-Claude Berri (2007) |
LA PARAULA EN FRONT DE LA IMATGE
Els autors d'aquestes línies que tant la narració escrita com la narració cinematogràfica tenen objectius comuns, però els seus mitjans d'expressió pensam que ofereixen molt òbvies.
El llenguatge literari té com a instrument la paraula i només amb les possibilitats d'aquestes i el poder de la ment, el receptor aconsegueix veure paisatges, captar sentiments o crear i viure situacions.
El llenguatge cinematogràfica és molt més complicat i utilitza tant elements visuals com auditius. Imatges en moviment més diàlegs parlats, música etc. El cinema és un invent modern que no apareix fins que no es disposa de la tecnologia adient
La lectura es faamb la ment. Aquest és aleshores un procés individual i cada persona que llegeix un text en fa la seva pròpia imatge i en realitza la seva pròpia interpretació. És un procés aleshores individual, que requereix d'una interpretació mental i per tant susceptible de provocar un ventall més o menys ampli d'interpretacions.
La visió d'un film es realitza per percepció directa tant de les imatges com dels sons. La possibilitat d'interpretació mental diferenciada disminueix molt.
L'ESCRIPTOR EN FRONT DEL GUIONISTA
1.1 L'escriptor versus el guionista
 |
| Escriptor o guionista? |
“Una imatge val més que mil paraules”, no obstant això la majoria de persones que han vist una pel·lícula basada en una obra literària coincideixen en que és millor el llibre, més interessant o més profund.
Pel que fa a l’escriptor i les seves obres cal destacar dos aspectes. En primer lloc, a diferència del guionista, l’escriptor treu el que porta dintre i en segon lloc l’escriptor és sempre el protagonista dels seus llibres. Pot aparèixer com a soldat o com monja, però és igual està transmetent sentiments i emocions que ell mateix ha sentit i no és estrany que sigui així. Resulta pràcticament impossible ficar-se en la pell d’una altra persona. Es jutja les persones per la seva aparença o pels seus actes. Però com va dir l’emperador August abans de morir: “He interpretat bé la farsa de la meva vida?”. I així sol ser, en la majoria dels casos s’interpreta un paper però sense revelar el que realment hi ha dintre de la nostra ment o la nostra ànima. La literatura descriu, el cinema mostra. L’escriptor només necessita una ploma i un paper. El cinema disposa d’una infinitat de mitjans al seu abast. No obstant es podria dir que la ploma venç la càmera.
No és estrany que sigui així. Deixant apart la importància que avui se li dóna a la fama i a l’audiència, i centrant-se en la qualitat i capacitat de transmetre, el llibre sempre supera a la pel·lícula perquè no té límits ni fronteres. No està subjecte al temps que ha de durar la seva lectura i és menys propens a censures i manipulacions.
L’escriptor és un protagonista, el guionista és un engranatge més de la cadena. En una pel·lícula intervé un equip humà i tècnic subvencionat per una productora. En moltes ocasions el guionista escriu basant-se en una idea del director o en una novel·là. La seva missió es dramatitzar o millor dit adaptar al cinema moments, situacions i vivències que altres han tingut o han imaginat.
No obstant això, ambdues coses, cinema i literatura, no han de considerar-se rivals sinó complementàries.
Treball de grup
Hem de lliurar la PAC 3 i portem un ritme frenètic. Tenim sort! un membre del nostre grup ha assumit el rol de coordinador i s’encarrega d’agilitzar els processos.
Un dels nostres punts febles encara és la gestió del temps, potser és perquè tenim masses fronts oberts, el treball, la família i no podem arribar a tot a l’hora.
Però, el que si és cert és que el treball en grup aporta moltes satisfaccions, a mi personalment, em costarà d’oblidar aquesta assignatura, perquè haig de dir que em sento “lligada a les TIC”.
Treballant en grup s’aprèn molt ja que t’envoltes, virtualment en aquest cas, de persones amb coneixements i habilitats diferents que et poden enriquir amb les seves destreses. Vull fer al.lusió a una frase de Margaret Carty que diu “Lo mas hermoso del trabajo en equipo és que siempre tienes a otros de tu lado”.
dissabte, 28 de maig del 2011
CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE LITERARI
1.3. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE LITERARI.
El llenguatge literari tal vegada pot ser definit com aquell llenguatge què sense renunciar al contingut es caracteritza per valorar la forma. Per tant les seves característiques la fan diferent a la resta de formes del llenguatge atès que qualsevol eina pot ser utilitzada per assolir la forma desitjada; tant els girs col·loquials com els vulgars es poden mesclar amb el llenguatge culte per tal d'aconseguir la forma desitjada. El llenguatge literari neix de l'ús personal que l'autor fa de la seva llengua. L'autor selecciona, combina i ordena més com un mitjà d'expressió que de comunicació. L'important no és només el que es diu, sinó la manera de dir-lo. En ell se seleccionen les paraules d'acord amb un codi de normes distintes de les del llenguatge comú. El llenguatge literari es caracteritza pel predomini de la funció poètica es pretén interessar al receptor en el propi missatge, en la seva forma. En la utilització del valor connotatiu de les paraules. al seu significat objectiu —aquell amb el qual apareixen en el diccionari— se li afegixen altres de tipus subjectiu, que les fan més riques en contingut. El llenguatge literari presenta també la característica de l'ocupació de recursos estilístics o figures retòriques Es tracta de recursos pels quals la llengua adquireix major expressivitat o es desperta una major atenció cap al que s'està dient. En són exemples les metàfores, les comparances, el polisíndeton etc. El llenguatge literari és a més polisèmic, és a dir, pot ser interpretat de diferents formes, per diferents persones i en qualsevol època.
El llenguatge literari acostuma a prendre dues formes; la prosa i el vers. La prosa és la forma més natural d'escriure, és la forma que adopta el llenguatge quan no és ordenat. El vers, al contrari, és una forma d'que presenten certes regles com són el nombre de sil·labes la rima, l'accent... Així es crea un ritme i una musicalitat especifica. La diferència entre prosa i poesia es troba en el ritme. En el vers el ritme acostuma a ser regular i la repetició dels accents crea un compàs. En la prosa el ritme és més regular, menys rigorós que en el vers i les repeticions no estan sotmeses a normes fixes. El ritme en la prosa és dominen per el que volem dir mentre que en la poesia el que volem dir està condicionat pel com ho direm.
divendres, 27 de maig del 2011
LA LITERATURA CATALANA I EL CINEMA
2.1 La literatura catalana i el cinema
El cinema descobreix en la literatura una font inesgotable d'arguments i un públic potencial, els lectors. Ateses aquestes dues raons la indústria cinematogràfica adapta una gran quantitat d'obres literàries a aquesta nova forma expressiva. Així grans obres literàries són convertides en films de diferent qualitat. Aquest procés afecta totes les grans literatures. La transposició de la literatura al cinema no entén de fronteres. Així grans obres literàries d'un país determinat poden ser convertides en pel·lícules per una filmografia de diferent origen. Aquest fet és inherent a la indústria cinematogràfica. Aquest procés general descrit anteriorment pren característiques diferenciades en el cas de la transposició de la literatura catalana al cinema. Són molt escasses les obres literàries catalanes que han estat produïdes i realitzades per industries cinematogràfiques diferents a la pròpia. Tan sols la indústria espanyola ha utilitzat obres d'autors catalans per a les seves produccions. Aleshores estam parlant fonamentalment d'un cinema de producció pròpia. A Catalunya, la indústria cinematogràfica dels anys vint i trenta del segle XX concentra un bon grapat de productores. Aquestes produccions realitzades en llengua castellana tenen un clar caràcter popular.
- Terra baixa - Angel Guimerà - Fructuós Gelabert - 1907.
- Maria Rosa - Angel Guimerà - Frucuós Gelabert - 1910-
- L'auca del senyor Esteve - Santiago Rusiñol - 1929.
Durant el franquisme la influència de la literatura catalana en les produccions cinematogràfiques torna molt escassa. Els principals títols realitzats en aquesta època són els següents:
- La ferida lluminosa - Josep Maria de Sagarra - Tulio Demicheli - 1956.
- Maria Rosa - Angel Guimerà - Armand Moreno - 1964.
- M'entero en els fonaments (La respuesta) - Manuel de Pedrolo - Josep Maria Forn - 1966.
- Laia - Salvador Espriu - Vicente Lluch - 1970.
A partir de la fí de la Dictadura es produeix una recuperació de la industria cultural i creix la producció cinematogràfica. Els grans títols adaptats als cinema que es produeixen des d'aleshores són els següents:
- La plaça del diamant - Mercè Rodoreda - Francesc Betriu - 1982.
- Bearn - Llorenç Villalonga - Jaime Chávarri - 1983.
- Laura - Miquel Llor - Gonzalo Herralde - 1985.
- La punyalada - Marià Vayreda - Jordi Grau - 1989.
- Solitud - Victor Català - Romà Guardiet - 1991.
- La febre d'or - Narcís Oller - Gonzalo Herralde - 1993.
- La teranyina - Jaume Cabré - Antoni Verdaguer - 1990.
- Un submarí a les estovalles - Joan Barril - Ignasi Pere Ferré - 1990.
- El perquè de tot plegat - Quim Monzó - Ventura Pons - 1994.
- Gràcies per la propina - Ferran Torrent - Francesc Bellmunt - 1997.
- El mar - Blai Bonet - Agustí Villaronga - 2000.
- Tirant lo blanc - Joanot Martorell - Vicente Aranda - 2006.
- De mica en mica s'omple la pica - Jaume Fuster - Carles Benpar - 1983.
- Un negre amb un saxo - Ferran Torrent - Francesc Bellmunt - 1989.
- Pa Negre - Emili Teixidor - Agustí Villaronga - 2010.
- Les veus del Pamano - Jaume Cabré - Lluis M. Güell - 2009.
- L'illa de l'holandés - Ferran Torrent - Sigfrid Monleón - 2010.
- Mil cretins - Quim Monzó - Ventura Pons - 2011.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)