UNA OBRA LITERÀRIA ANGLESA PORTADA AL CINEMA

Jane Austen

Jane Austen va néixer el 16 de desembre del 1775 en la Rectoria de Steventon. Era la sèptima de vuit germans. Jane sempre es va sentir especialment unida a la seva germana gran, Cassandra junt a la que va anar a diferents col·legis en Òxford, Southampton i Reading. El seu pare es va encarregar de que rebés una bona educació i la va animar a l’hàbit de la lectura, de manera que als vint anys Jane dedicava gran part del seu temps a l’escriptura. 
Els temps que va passar en Steventon i la seva activa vida social li van proporcionar les fonts necessàries per desenvolupar els ambients i personatges del seus treballs. Allà va escriure L'Abadia de Northanger, Seny i Sensibilitat i Orgull i Prejudici encara que no es van publicar en aquells moments.

Orgull i Prejudici

Orgull i Prejudici és una novel·la escrita per Janet Austen (1775-1817) i publicada en 1813.
És una novel·la romàntica i costumista, considerada pels anglesos la més romàntica de la seva literatura. Reflexa fidelment la realitat, escrivint passions i sentiments barrejats amb els prejudicis propis de l’època en la que, en moltes ocasions, contava més que l’amor, a l’hora d’establir una relació, l’estatus familiar, la posició econòmica i les aparences i on l’honra d’una família es mesurava per comportaments que avui en dia semblarien banals.
L’obra és similar a moltes altres romàntiques de moda en el segle XVIII en gairebé tots els països europeus encara que resulta amb un final feliç quelcom allunyada de l’excés de dramatisme típics d’altres publicacions, on els personatges desbordats per desventures i desamors acabaven tràgicament.

L’argument gira en torn a una família de cinc filles i la seva obsessió per portar-les al matrimoni. La família no viu en la misèria però no té una posició privilegiada per la qual cosa trobar un marit d’alt rang resultaria difícil. No obstant, dos d’elles acaben casant-se amb cavallers benestants sense cap tipus d’acord familiar previ, cosa freqüent. És un cant a l’amor i a la superació de prejudicis, també una defensa de l’honestedat i la decència, ja que una altre de les filles es casa amb un militar endeutat que la condueix a una vida no gaire envejable.

La novel·la seria una més de no haver estat pel bon fer de la seva autora, una de les escriptores més llegides en la llengua anglesa. És una obra atractiva des del començament. Personatges, llocs i especialment sentiments són descrits amb gran destresa. S’aborden una infinitatde conflictes personals i interpersonals, que ens introdueixen en la pell dels personatges i que són resolts amb senzillesa però amb imaginació.

Orgull i Prejudici ha estat portada al cinema en més d’una ocasió i recentment s’ha realitzat una sèrie de televisió

Adaptació cinematogràfica de l'obra

Orgull i Prejudici, es va portar al cinema per primera vegada en 1940 pel director Robert Z. Leonard i la més moderna adaptació és del 2005 del director britànic Joe Wright, i Keira Knightley com protagonista. En aquesta versió destaca també la gran tasca realitzada per la guionista Deborah Moggach, on ha sintetitzat adequadament tots els personatges del text original i les seves relacions sense alterar la particularitat de la novel·la. La clau de l’èxit ha estat en els seus actors, un l’excel·lent equip tècnic, la bellíssima fotografia i la banda sonora de Dario Marianelli.

Sinopsis
En una petita localitat anglesa viu la família Bennet, formada per cinc filles i els pares. La mare té molt interès en casar a les cinc joves ja que quan mori el pare, la casa en la que habiten passarà a disposició d’un cosí llunyà. El senyor Bingley , un jove ric que arriba al poble és molt ben acollit tant per les cinc noies com per la mare que està molt interessada en casar a la filla gran amb el nouvingut.

Valoració
Es tracta d’una pel·lícula que respon amb fidelitat a la novel·la on destaquen el diàlegs amb unes magnifiques interpretacions i una absència d’acció, on queda reflectit els costums propis del segle XVIII especialment l’art de cortejar, on s’utilitzaven els balls per establir relacions entre homes i dones.
Joe Wright, director quasi debutant amb la pel·lícula Orgull i Prejudici, adapta la novel·la al cinema, una de les obres més famoses de l’escriptora Jane Austen i va ser guardonat amb el BAFTA Carl Foreman al Director Revelació i amb el Premi del Cercle de la Crítica Londinense al Millor director pel seu debut al cinema d' “Orgull i prejudici”, nominada a quatre Oscar i al BAFTA a la Millor Pel·lícula Britànica.