LA LITERATURA CATALANA I EL CINEMA

2.1 La literatura catalana i el cinema

El cinema descobreix en la literatura una font inesgotable d'arguments i un públic potencial, els lectors. Ateses aquestes dues raons la indústria cinematogràfica adapta una gran quantitat d'obres literàries a aquesta nova forma expressiva. Així grans obres literàries són convertides en films de diferent qualitat. Aquest procés afecta totes les grans literatures. La transposició de la literatura al cinema no entén de fronteres. Així grans obres literàries d'un país determinat poden ser convertides en pel·lícules per una filmografia de diferent origen. Aquest fet és inherent a la indústria cinematogràfica. Aquest procés general descrit anteriorment pren característiques diferenciades en el cas de la transposició de la literatura catalana al cinema. Són molt escasses les obres literàries catalanes que han estat produïdes i realitzades per industries cinematogràfiques diferents a la pròpia. Tan sols la indústria espanyola ha utilitzat obres d'autors catalans per a les seves produccions. Aleshores estam parlant fonamentalment d'un cinema de producció pròpia. A Catalunya, la indústria cinematogràfica dels anys vint i trenta del segle XX concentra un bon grapat de productores. Aquestes produccions realitzades en llengua castellana tenen un clar caràcter popular.

- Terra baixa - Angel Guimerà - Fructuós Gelabert - 1907.

- Maria Rosa - Angel Guimerà - Frucuós Gelabert - 1910-

- L'auca del senyor Esteve - Santiago Rusiñol - 1929. 

Durant el franquisme la influència de la literatura catalana en les produccions cinematogràfiques torna molt escassa. Els principals títols realitzats en aquesta època són els següents:

- La ferida lluminosa - Josep Maria de Sagarra - Tulio Demicheli - 1956.

- Maria Rosa - Angel Guimerà - Armand Moreno - 1964.

- M'entero en els fonaments (La respuesta) - Manuel de Pedrolo - Josep Maria Forn - 1966.

- Laia - Salvador Espriu - Vicente Lluch - 1970.

A partir de la fí de la Dictadura es produeix una recuperació de la industria cultural i creix la producció cinematogràfica. Els grans títols adaptats als cinema que es produeixen des d'aleshores són els següents:

- La plaça del diamant - Mercè Rodoreda - Francesc Betriu - 1982.

- Bearn - Llorenç Villalonga - Jaime Chávarri - 1983.

- Laura - Miquel Llor - Gonzalo Herralde - 1985.

- La punyalada - Marià Vayreda - Jordi Grau - 1989.

- Solitud - Victor Català - Romà Guardiet - 1991.

- La febre d'or - Narcís Oller - Gonzalo Herralde - 1993.

- La teranyina - Jaume Cabré - Antoni Verdaguer - 1990.

- Un submarí a les estovalles - Joan Barril - Ignasi Pere Ferré - 1990.

- El perquè de tot plegat - Quim Monzó - Ventura Pons - 1994.

- Gràcies per la propina - Ferran Torrent - Francesc Bellmunt - 1997.

- El mar - Blai Bonet - Agustí Villaronga - 2000.

- Tirant lo blanc - Joanot Martorell - Vicente Aranda - 2006.

- De mica en mica s'omple la pica - Jaume Fuster - Carles Benpar - 1983.

- Un negre amb un saxo - Ferran Torrent - Francesc Bellmunt - 1989.

- Pa Negre - Emili Teixidor - Agustí Villaronga - 2010.

- Les veus del Pamano - Jaume Cabré - Lluis M. Güell - 2009.

- L'illa de l'holandés - Ferran Torrent - Sigfrid Monleón - 2010.

- Mil cretins - Quim Monzó - Ventura Pons - 2011.