El nostre projecte creix

El nostre projecte està evolucionant molt bé. La constància, el compromís i la comunicació han estat presents i es reflecteix en el nostre treball. El projecte està madurant i nosaltres ens anem coneixent. N’estic satisfeta perquè hem estat capaços amb esforç, entusiasme i confiança de donar-li empenta al nostre treball i que el procés i la tasca feta hagi estat enriquidora. Per aconseguir bons resultats hem de continuar amb aquesta dinàmica .

Ànims a tots!!

Funcionament de grup

Hola, com va la tasca.
Mirau ens queda poca cosa a realitzar. Però m'ha sorgit un dubte, no sé si els gràfics realitzats han de realitzar-se com a part  del projecte o de forma individual en pàgines com són ara la presentació del grup. He mirat altres wikis i uns ho fan d'una manera i uns altres de l'altra. Esper la seva resposta i també la vostra. Jo pens que es tracta d'informació referida al projecte i que per tant el més lògic és que siguin gràfics per incorporar a les pàgines del projecte. Per cert ja què hi estam algú de vosaltres ha utilitzat el programa zotero, caldrà passar-hi una estona i ens ajudarà a ordenar les bibliografies.
Esper les vostres resposta i comentaris.
Moltes gràcies
Pere Bennàssar

UNA OBRA LITERÀRIA ANGLESA PORTADA AL CINEMA

Jane Austen

Jane Austen va néixer el 16 de desembre del 1775 en la Rectoria de Steventon. Era la sèptima de vuit germans. Jane sempre es va sentir especialment unida a la seva germana gran, Cassandra junt a la que va anar a diferents col·legis en Òxford, Southampton i Reading. El seu pare es va encarregar de que rebés una bona educació i la va animar a l’hàbit de la lectura, de manera que als vint anys Jane dedicava gran part del seu temps a l’escriptura. 
Els temps que va passar en Steventon i la seva activa vida social li van proporcionar les fonts necessàries per desenvolupar els ambients i personatges del seus treballs. Allà va escriure L'Abadia de Northanger, Seny i Sensibilitat i Orgull i Prejudici encara que no es van publicar en aquells moments.

Orgull i Prejudici

Orgull i Prejudici és una novel·la escrita per Janet Austen (1775-1817) i publicada en 1813.
És una novel·la romàntica i costumista, considerada pels anglesos la més romàntica de la seva literatura. Reflexa fidelment la realitat, escrivint passions i sentiments barrejats amb els prejudicis propis de l’època en la que, en moltes ocasions, contava més que l’amor, a l’hora d’establir una relació, l’estatus familiar, la posició econòmica i les aparences i on l’honra d’una família es mesurava per comportaments que avui en dia semblarien banals.
L’obra és similar a moltes altres romàntiques de moda en el segle XVIII en gairebé tots els països europeus encara que resulta amb un final feliç quelcom allunyada de l’excés de dramatisme típics d’altres publicacions, on els personatges desbordats per desventures i desamors acabaven tràgicament.

L’argument gira en torn a una família de cinc filles i la seva obsessió per portar-les al matrimoni. La família no viu en la misèria però no té una posició privilegiada per la qual cosa trobar un marit d’alt rang resultaria difícil. No obstant, dos d’elles acaben casant-se amb cavallers benestants sense cap tipus d’acord familiar previ, cosa freqüent. És un cant a l’amor i a la superació de prejudicis, també una defensa de l’honestedat i la decència, ja que una altre de les filles es casa amb un militar endeutat que la condueix a una vida no gaire envejable.

La novel·la seria una més de no haver estat pel bon fer de la seva autora, una de les escriptores més llegides en la llengua anglesa. És una obra atractiva des del començament. Personatges, llocs i especialment sentiments són descrits amb gran destresa. S’aborden una infinitatde conflictes personals i interpersonals, que ens introdueixen en la pell dels personatges i que són resolts amb senzillesa però amb imaginació.

Orgull i Prejudici ha estat portada al cinema en més d’una ocasió i recentment s’ha realitzat una sèrie de televisió

Adaptació cinematogràfica de l'obra

Orgull i Prejudici, es va portar al cinema per primera vegada en 1940 pel director Robert Z. Leonard i la més moderna adaptació és del 2005 del director britànic Joe Wright, i Keira Knightley com protagonista. En aquesta versió destaca també la gran tasca realitzada per la guionista Deborah Moggach, on ha sintetitzat adequadament tots els personatges del text original i les seves relacions sense alterar la particularitat de la novel·la. La clau de l’èxit ha estat en els seus actors, un l’excel·lent equip tècnic, la bellíssima fotografia i la banda sonora de Dario Marianelli.

Sinopsis
En una petita localitat anglesa viu la família Bennet, formada per cinc filles i els pares. La mare té molt interès en casar a les cinc joves ja que quan mori el pare, la casa en la que habiten passarà a disposició d’un cosí llunyà. El senyor Bingley , un jove ric que arriba al poble és molt ben acollit tant per les cinc noies com per la mare que està molt interessada en casar a la filla gran amb el nouvingut.

Valoració
Es tracta d’una pel·lícula que respon amb fidelitat a la novel·la on destaquen el diàlegs amb unes magnifiques interpretacions i una absència d’acció, on queda reflectit els costums propis del segle XVIII especialment l’art de cortejar, on s’utilitzaven els balls per establir relacions entre homes i dones.
Joe Wright, director quasi debutant amb la pel·lícula Orgull i Prejudici, adapta la novel·la al cinema, una de les obres més famoses de l’escriptora Jane Austen i va ser guardonat amb el BAFTA Carl Foreman al Director Revelació i amb el Premi del Cercle de la Crítica Londinense al Millor director pel seu debut al cinema d' “Orgull i prejudici”, nominada a quatre Oscar i al BAFTA a la Millor Pel·lícula Britànica.

UNA OBRA LITERARIA FRANCESA PORTADA AL CINEMA

L'obra de la qual hem decidit parlar és Germinal d'Émile Zola. Aquesta obra va ser publicada el 1885 i està considerada una novel·la èpica alhora que el millor text sobre el món miner que s'hagi escrit mai. Hem triat aquest títol per diversos motius. Primerament, perquè l'autor és un escriptor clau en la literatura francòfona i l'èxit dels seus escrits al llarg del temps és indiscutible.En segon lloc, perquè el director que va portar aquesta novel·la a la gran pantalla és Claude Berri, reconegut per la seva llarga trajectòria cinematogràfica i per haver portat al cinema un bon nombre d'obres de literatura en llengua francesa.

3.2.1 Émile Zola

Émile Zola neix el 1840 i passa els primers anys de la seva vida a Aix-en-Provence fins la mort del seu pare, un enginyer italià. El 1847 la família s'instal·la a Paris i, uns anys més tard, Zola abandona els estudis i comença a treballar a l'editorial Hachette. Encadenarà aquesta feina amb d'altres com a cronista, professió que no abandonarà mai. 
Zola comença a publicar contes alhora que fa crítiques literàries. En aquesta època es relaciona amb altres autors que, com ell, deixaran una petjada indiscutible en la literatura francesa, com Alexandre Dumas, Guy de Maupassant i Gustave Flauvert. També estableix amistat amb alguns pintors impressionistes de l'època, com Pissarro i Manet.

Émile Zola esdevé l'estendart del naturalisme: els seus escrits s'interessen al comportament humà, a la misèria i la injustícia, a la corrupció de les classes socials.Gairebé totes les seves novel·les apareixen primer en forma de fascicles setmanals, més tard editades en format llibre.Zola esdevingué un dels escriptors més populars de la seva generació.

Els seus textos compromesos s'acostaven cada vegada més a la idea d'un socialisme utòpic. El seu compormís ideològic també es va fer evident amb la carta oberta que va publicar el 1898 intitolada J'accuse! (Jo acuso!) en la qual defensava el capità Dreyfus, acusat injustament de traïció. Aquest posicionament li va costar un any de presó i una sanció econòmica. Zola es refugià a Anglaterra durant un temps.Zola morirà el 1902 i serà enterrat al Panteó juntament amb altres personalitats franceses. 

Escriptor polèmic, compromés i amb una capacitat de descripció extraordinària, Émile Zola és considerat un dels escriptors francesos més importants del segle XIX.

Bibliografia de l'autor:

...........................................

1864 Les contes à Ninon................................ 1865 Thérèse Raquin 1868 Madeleine Férat 1870 La Fortune des Rougon 1871 La Curée 1873 Le Vendre de Paris 1874 La Conquête de Plassans 1875 La Faute de l'abbé Mouret 1876 Son Excellence Eugène Rougon 1877 L'Assommoir 1878 Une Page d'amour 1880 Nana i Les soirées de Médan 1882 Pot bouille i Le Capitaine Burle 1883 Au bonheur des dames

1884 Naïs Micoulin et La joie de vivre 1885 Germinal 1886 L'Oeuvre 1887 La Terre 1888 Le Rêve 1890 La Bête humaine 1891 L'Argent 1892 La Débâcle 1893 Docteur Pascal 1894 Lourdes 1896 Rome 1898 Paris 1899 Fécondité 1900 Travail

3.2.2 Germinal 

Germinal és un mes del calendari republicà que correspon al principi de la primaveral per tant lligat a la idea de renaixement, el de la natura en temps primaveral. Zola lliga així la seva història amb l'inici de la revolució, d'aquí el nom revolucionari de Germinal. La revolució, com la natura, neixen en època de Germinal.

Ambientada a finals del s.XIX, la novel·la descriu les condicions de vida i de treball a la mina. Étienne Lantier arriba a la mina "Le Voreux" per treballar i aviat s'immergeix en els debats polítics entre treballadors de parers diferents. El punt comú entre tots ells és el malestar patent per les dures condicions de vida i de treball. Lantier treballa amb Toussaint Maheu amb qui aviat l'unirà el llaç de l'amistat. Gairebé tota la família de Maheu treballa a la mina: pare, dona, i part dels seus fills.

Les condicions de treball s'endureixen a la mina: els sous baixen i els miners estan cada vegada més endeutats ja que els seus ingressos no són suficients per sobreviure. El malestar generalitzat, després de negociacions infructuoses amb la direcció de la mina, desemboca en unavaga. La situació degenerarà fins al punt que l'exèrcit intervindrà i direcció farà venir obrers belgues per sabotejar la vaga. Lantier, designat com a líder del moviment, haurà d'escapar en més d'una ocasió. Acabarà abnadonant la mina.

3.2.3 Claude Berri

Claude Berri, nascut el 1934 i mort el 2009, va ser actor, productor i director de cinema. La seva trajectòria va ser vasta en tots tres àmbits: la interpretació, la direcció i la producció. Va ser guardonat amb un Oscar (amb el curtmetratge Le Poulet), amb diversos César (els "Goyas" francesos) i un Lleó d'Or al Festival de Venècia. Ha portat diverses obres literàries a la gran pantalla (en la llista inferior, marcades de color blau).

Filmografia:

---

Actor: 2002 Astérix et Obélix, mission Cléopatre................ 2001 Les rois mages 2001 Va savoir 1999 La débandade 1998 Un grand cri d'amour 1995 Les trois frères 1994 La machine 1990 Stan the Flasher 1983 L'Homme bléssé

Director: 2009 Trésor 2007 Ensemble, c'est tout 2005 L'un reste, l'autre part 2002 Une femme de ménage............................. 1997 Lucie Aubrac 1993 Germinal 1990 Uranus 1986 Manon des sources 1986 Jean de Florette 1980 Tchao, pantin

Productor: 2008 Bienvenue chez les Ch'tis 2007 Le Scaphandre et le papillon 2005 Le Fantôme d'Henri Langlois 2004 Ils se marièrent et eurent beaucoup d'enfants 2003 Les sentiments 2003 Le bison 2002 Amen

3.2.4 L'adaptació cinematogràfica de Germinal

Germinal ha estat adaptada en diverses ocasions al teatre i al cinema. Les versions cinematogràfiques de Germinal comencen el 1902, any en què Ferdinand Zecca fa una pel·lícula de 15 minuts intitolada La Grève (LaVaga). En els anys següents dues versions més es porten al cel·luloide: Au pays noir (1905) i Au pays des ténèbres (1912).
A banda d'aquests primers intents, cal destacar dues adaptacions posteriors:

• 1962: Germinal (Yves Allégret)
• 1993: Germinal (Claude Berri)

Aquesta darrera adaptació ha rebut el del públic i la crítca. Claude Berri en signa la direcció, la producció i part del guió.


Fitxa tècnica de la pel·lícula:

Títol: Germinal Gènere: drama Director: Claude Berri Any: 1993 Durada: 170 minuts Producció: Claude Berri, Bodo Scriba, Pierre Grunstein................. Guió: Claude Berri, Arlette Langmann Repartiment: Renaud, Judith Henry, Miou-Miou, Gérard Depardieu,Jean Carmet

Étienne Lantier (Renaud)

Toussaint Maheu (G. Depardieu)

La Maheude (Miou-Miou)

Catherine Maheu (Judith Henry)

LA LITERATURA ANGLESA I EL CINEMA

A tall d’introducció és important ressenyar el filó que la literatura anglesa ha suposat per al cinema.
Resulta curiós observar com personatges de la historia i mitologia anglesa entre els que caldria destacar: “Merlin el Mago, el Rey Arturo, Robin Hood i Enrique VIII” han estat portats al cinema des del blanc i negre fins l’època actual en la que encara es continuen fent noves versions cinematogràfiques i sèries de televisió.

A aquestes obres s’hauria d’afegir d’altres com les deShakespeare, Sir Arthur Conan Doyle (Sherlock Holmes), Agatha Christie, més recentment James Bond i Harry Potter. A més d’altres moltes potser de més qualitat però menys conegudes.
Com exemple, citarem tres títols de les obres de Shaskespeare portades al cinema:

Títol	Director
Enrique V	Laurence Olivier (1944) Kenneth Branagh (1989)
Romeo y Julieta	George Cukor (1936) Franco Zaffirelli (1968) Baz Luhrmann (1996)
Macbeth	Orson Welles (1948) Roman Polansky (1971)

La influència de la literatura anglesa en el cinema ha superat amb creixos les d’altres països per dos motius principals. En primer lloc, la majoria de les produccions cinematogràfiques fins la data d’avui han estat realitzades en Estats Units. A l’actualitat la India supera en número de pel·lícules a la indústria americana però la majoria de les seves pel·lícules són de consum intern, rarament es projecten en altres països.

Els Estats Units és un país jove, de tant sol dos cents anys d’història, pel que no ha viscut els períodes històrics europeus: Imperi Romà, Edat Mitja, Renaixement, etc. A més, els nord-americans són hereters de la cultura anglesa i això ha fet que tractin com a propis als herois i personatges llegendaris d’Anglaterra, quelcom semblant al que van fer els romans amb els grecs.

D’altra banda, fruit del seu gran imperi, avui l’idioma anglès és el que es parla en més països com llengua oficial o cooficial i la seva cultura està present encara que introduïda artificialment en països de tots els continents. Això mateix va ocórrer amb l’espanyol en el segle XVI. Aquesta suma de factors ha fet que a l’actualitat els personatges citats (Robin Hood, El Rey Arturo) siguin coneguts universalment, més pel cinema que per la literatura, mentre que altres com el Cid Campeador són totalment desconeguts fora de les nostres fronteres.

A tot això, hauríem d’afegir el saber fer en el referent tant a la literatura com al cinema d’angleses i nord-americans i no tant sol en el referent a la quantitat i la qualitat tècnica quan al cinema es refereix. La bona literatura i cinema anglosaxons són sobris, directes, amb diàlegs concisos però summament explicatius i aborden tot tipus de conflictes socials i personals.

LA LITERATURA FRANCESA I EL CINEMA

-El cinema amb segell francès

En general, el naixement del cinema s'associa amb la primera projecció pública donada pels germans Lumière al Grand Café de Paris el 28 de desembre del 1895. Dos anys més tard,Georges Méliès construeix el seu propi estudi de cinema: Star-Film. Méliès dirigira la primera pel·lícula amb efectes especials, intitolada L'Escamotage d'une dame au théâtre Robert Houdin

A banda d'aquests inicis marcadament francesos, la influència de França en el món del cinema és notòria des de fa més d'un segle. El pes del cinema francès en la indústria cinematogràfica està superat únicament pel cinema indi i l'americà. Val a destacar el Festival de Cannes existent des del 1946, així com l'existència de diverses publicacions especialitzades de referència, com per exemple: Cahiers de Cinéma,  Positif i La Revue du Cinéma.

....................................................

.....................

...................

-La literatura al cinema

La literatura i el cinema mantenen una íntima relació des dels inicis del 7è art. El Viatge a la Lluna de Méliès, primera adaptació de la novel·la de Jules Verne De la Terra a la Lluna) data del 1902 i va ser el primer d'una llarga llista d'adaptacions cinematogràfiques.

.

.

A continuació trobareu un recull de les principals obres clàssiques de la literatura en llengua francesa portades al cinema per ordre de plublicació de l'obra literària:

......Autor	...Obra i data	.....Director i data de l’adaptació cinematogràfica
..................Stendhal	. ..................Le Rouge et le Noir 1830	Claude Autant-Lara (1954)
.................Honoré de Balzac	....................Le Père Goriot (1835)	...............Daniel Verhaegue (2004)
.................George Sand	....................La Petite Fadette (1849)	...............Michaëla Watteaux (2004)
................Gustave Flauvert	....................Madame Bovary (1857)	...............Claude Chabrol (1991)
................Marcel Pagnol	....................Manon des sources (1963)	...............Claude Berri (1986)
...........Guy de Maupassant	....................Une vie (1883)	...............Alexandre Astruc (1958)
............Émile Zola	....................Germinal (1885)	...............Claude Berri (1993)

A banda d'aquestes obres essencials de la literatura, alguns autors contemporanis d'èxit compten amb versions cinematogràfiques d'algunes de les seves obres:

.........Autor	....................Obra i data	....Director i data de l'adaptació .........cinematogràfic
.Amélie Nothomb...	...............-Hygiène de l'assassin (1992) ...............-Stupeur et tremblements (1999)	...........-François Ruggieri (1999) ............-Alain Corneau (2002) ..
Eric-Emmanue  Schmitt	...............-Monsieur Ibrahim et les fleurs ................du Coran (2001) ...............-Odette Toulemonde (2006)	............-François Dupeyron (2003) ............-Eric-Emmanuel Schmitt (2007
.Anna Gavalda	.............. -Je l'aimais (2003) ...............-35 kilos d'espoir (2002) ...............-Ensemble, c'est tout (2004)	............-Zabou Breitman (2009) ............-Olivier Langlois (2010) ............-Claude Berri (2007)

LA PARAULA EN FRONT DE LA IMATGE

---

Els autors d'aquestes línies que tant la narració escrita com la narració cinematogràfica tenen objectius comuns, però els seus mitjans d'expressió pensam que ofereixen molt òbvies.

El llenguatge literari té com a instrument la paraula i només amb les possibilitats d'aquestes i el poder de la ment, el receptor aconsegueix veure paisatges, captar sentiments o crear i viure situacions.

El llenguatge cinematogràfica és molt més complicat i utilitza tant elements visuals com auditius. Imatges en moviment més diàlegs parlats, música etc. El cinema és un invent modern que no apareix fins que no es disposa de la tecnologia adient

La lectura es faamb la ment. Aquest és aleshores un procés individual i cada persona que llegeix un text en fa la seva pròpia imatge i en realitza la seva pròpia interpretació. És un procés aleshores individual, que requereix d'una interpretació mental i per tant susceptible de provocar un ventall més o menys ampli d'interpretacions.

La visió d'un film es realitza per percepció directa tant de les imatges com dels sons. La possibilitat d'interpretació mental diferenciada disminueix molt.